Benestar emocional

Quan impar­teixo for­mació en crei­xe­ment i desen­vo­lu­pa­ment per­so­nal, segons el meu cri­teri impres­cin­di­ble si volem apor­tar consciència i auten­ti­ci­tat en l’acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal a què ens dedi­quem, sem­pre parlo de benes­tar i emo­ci­ons. Ima­gi­neu-vos la meva feli­ci­tat quan a la meva ciu­tat, Girona, es va crear la regi­do­ria de Benes­tar Emo­ci­o­nal, pio­nera a Cata­lu­nya. Les dones que hi ha al cap­da­vant d’aquest pro­jecte, s’ha de dir i dei­xar constància que són dones, equi­li­bren molt bé les seves ener­gies feme­nina i mas­cu­lina, perquè com­bi­nen la cre­a­ti­vi­tat, la intuïció, l’empa­tia i la sen­si­bi­li­tat amb la presa de deci­si­ons, anàlisi i exe­cució. Però avui no vull escriure sobre el talent de dones giro­ni­nes, que és altíssim, sinó de la neces­si­tat d’accep­tar la nos­tra vul­ne­ra­bi­li­tat, com a éssers humans que som. Aquesta set­mana s’ha cele­brat el pri­mer congrés de benes­tar emo­ci­o­nal amb el fil con­duc­tor “Tren­cant tabús de la salut men­tal”. Si he de fer una mis­cel·lània dels temes expo­sats diré que, amb l’objec­tiu de cocrear una ciu­tat i una ciu­ta­da­nia més sana, holísti­ca­ment par­lant, en les dimen­si­ons física, men­tal, emo­ci­o­nal i espi­ri­tual, aquest congrés ha pro­vo­cat refle­xi­ons entorn de la vida que volem viure. Accep­tar les nos­tres emo­ci­ons així com con­nec­tar més amb la natura, la gene­ro­si­tat i la gra­ti­tud. Poder com­par­tir què vol dir ser super­vi­vent patint un dol per suïcidi d’un ésser esti­mat. Inte­ri­o­rit­zar els estats anímics actu­als de la població jove i el seu abús, dependència o addicció al mòbil i les xar­xes soci­als. Conèixer les polítiques públi­ques exis­tents pre­ven­ti­ves. Dos dies de congrés divul­ga­tiu, amb ponències i tau­les rodo­nes de per­so­nes com­pro­me­ses que apor­ten pro­pos­tes de valor per pri­o­rit­zar aquest benes­tar. Vari­e­tat de públic, des de pro­fes­si­o­nals del món de la salut i l’edu­cació a estu­di­ants, enti­tats del ter­cer sec­tor, mares i pares i també per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tats intel·lec­tu­als amb qui hem aca­bat ballant gràcies a les acti­vi­tats inclu­si­ves i inte­gra­do­res dina­mit­za­des per Din­der. Tot­hom suma si hi ha volun­tat de no invi­si­bi­lit­zar ningú. L’OMS diu que el benes­tar és un estat de salut física, emo­ci­o­nal i social i no només l’absència de malal­tia. És impor­tant que s’hagi titu­lat “Pri­mer congrés de benes­tar emo­ci­o­nal”, això ins­pira que sí o sí ens pre­pa­rem per a una segona edició.