Les pors d’Europa

Tenim diver­ses guer­res no resol­tes, entre les quals des­taca la d’Ucraïna i el con­flicte entre Israel i Pales­tina, per la pro­xi­mi­tat i afec­tació. També incer­tesa pels can­vis tec­nològics, amb la intel·ligència arti­fi­cial al cen­tre, pel que fa a l’adap­tació del món labo­ral i la soci­e­tat en gene­ral, amb desi­gual­tats i amb sec­tors que que­den fora del sis­tema. També el canvi climàtic, la immi­gració, la demo­gra­fia, l’eco­no­mia, el poder dels estats emer­gents que dema­nen par­ti­ci­par en el nou ordre mun­dial que s’intu­eix, però que no està defi­nit encara, són rep­tes impor­tants. I a tot això, la pre­sidència de Trump encara hi aporta més incer­tesa, pel seu posi­ci­o­na­ment radi­cal i interes­sat en els temes des­crits. Aquest esce­nari afecta de ple la UE, que ha de tro­bar el seu espai però a la qual, davant els dife­rents interes­sos dels estats mem­bres, li costa arri­bar a una política con­sen­su­ada i única, impres­cin­di­ble per ser un actor efi­ci­ent i fia­ble en el món can­vi­ant que s’albira. De tots els rep­tes deta­llats, des­taco els que gene­ren més con­trovèrsia. D’una banda, l’eco­no­mia, que perd com­pe­ti­ti­vi­tat res­pecte de la Xina i els EUA i que neces­sita apli­car les recep­tes de Draghi i Letta pel que fa a incre­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat i l’eficiència, valo­ra­des en 800.000 mili­ons d’euros anu­als. Per altra banda, la defensa, entesa com a segu­re­tat, repte que ja es va enca­rar amb l’acord d’arri­bar al 2% del PIB (l’Estat espa­nyol hi dedica el 1,28%), però, recent­ment, Trump exi­geix el 5%, i tan Mark Rutte, secre­tari gene­ral de l’OTAN, com Kaja Kallas, cap de la diplomàcia euro­pea, i Donald Tusk, pri­mer minis­tre de Polònia, país que gasta el 4,12% sobre el PIB en defensa, ho veuen de bon ull. I és que els polítics i els ciu­ta­dans d’estats fron­te­rers amb Rússia veuen l’amenaça plau­si­ble, dife­rent­ment que els ciu­ta­dans del sud d’Europa, que veuen pro­blemàtica la immi­gració d’Àfrica, aspecte que no veuen de la mateixa manera els estats del nord. Aquesta és la com­ple­xi­tat d’Europa i esce­ni­fica, en part, l’eclosió de l’extrema dreta i dels popu­lis­mes, i les difi­cul­tats per una política comuna, i per tant també són les seves pors. La solució és més inte­gració política, més soli­da­ri­tat i fer pre­val­dre l’interès gene­ral per sobre del par­ti­cu­lar.