Tenim diverses guerres no resoltes, entre les quals destaca la d’Ucraïna i el conflicte entre Israel i Palestina, per la proximitat i afectació. També incertesa pels canvis tecnològics, amb la intel·ligència artificial al centre, pel que fa a l’adaptació del món laboral i la societat en general, amb desigualtats i amb sectors que queden fora del sistema. També el canvi climàtic, la immigració, la demografia, l’economia, el poder dels estats emergents que demanen participar en el nou ordre mundial que s’intueix, però que no està definit encara, són reptes importants. I a tot això, la presidència de Trump encara hi aporta més incertesa, pel seu posicionament radical i interessat en els temes descrits. Aquest escenari afecta de ple la UE, que ha de trobar el seu espai però a la qual, davant els diferents interessos dels estats membres, li costa arribar a una política consensuada i única, imprescindible per ser un actor eficient i fiable en el món canviant que s’albira. De tots els reptes detallats, destaco els que generen més controvèrsia. D’una banda, l’economia, que perd competitivitat respecte de la Xina i els EUA i que necessita aplicar les receptes de Draghi i Letta pel que fa a incrementar la productivitat i l’eficiència, valorades en 800.000 milions d’euros anuals. Per altra banda, la defensa, entesa com a seguretat, repte que ja es va encarar amb l’acord d’arribar al 2% del PIB (l’Estat espanyol hi dedica el 1,28%), però, recentment, Trump exigeix el 5%, i tan Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, com Kaja Kallas, cap de la diplomàcia europea, i Donald Tusk, primer ministre de Polònia, país que gasta el 4,12% sobre el PIB en defensa, ho veuen de bon ull. I és que els polítics i els ciutadans d’estats fronterers amb Rússia veuen l’amenaça plausible, diferentment que els ciutadans del sud d’Europa, que veuen problemàtica la immigració d’Àfrica, aspecte que no veuen de la mateixa manera els estats del nord. Aquesta és la complexitat d’Europa i escenifica, en part, l’eclosió de l’extrema dreta i dels populismes, i les dificultats per una política comuna, i per tant també són les seves pors. La solució és més integració política, més solidaritat i fer prevaldre l’interès general per sobre del particular.