El preu d’un pis

La metròpoli comença a transformar-se i alguns responsables ja estan amb l’ai al cor per possibles canvis en el teixit social com a conseqüència de les dificultats que suposa adquirir un habitatge; això és, l’exili dels seus habitants, la qual cosa es traduirà en menys recaptació per a les arques municipals. A més a més, les creixents bosses de desigualtat entre ciutadans està deixant enrere la terminologia de barris pobres o rics per començar a reforçar la de ciutats pobres, la qual cosa intensifica la preocupació d’aquells municipis que acabin retenint col·lectius de rendes baixes i amb més necessitats de serveis socials. Com es paga això? Tot plegat dibuixa nous escenaris que ja són motiu d’estudi d’universitats i centres de recerca per l’arrel del conflicte; l’habitatge i la seva transformació en un actiu financer desvinculat de funció social. La resposta institucional ha estat insuficient. Les iniciatives per regular els lloguers de temporada o limitar els pisos turístics no atura l’especulació immobiliària amb la complicitat d’una manca de polítiques públiques efectives. Però si no hi ha un gir de guió, les víctimes serem tots: els que visquin en ciutats empobrides, ofegades per la manca d’inversió i oportunitats, i també aquells que romanguin atrapats en una bombolla urbana sense retorn.