Maleïda tecnologia?

La tecnologia ha significat un avenç innegable per a la humanitat, tant com ho van ser al seu moment la roda, la impremta i la pólvora. I la tecnologia ens està aportant el disseny 3D, la realitat virtual i augmentada, la nanotecnologia, la IA, el 5G i la robòtica. No es poden negar els avenços que aquestes disrupcions estan suposant per a la indústria, l’ensenyament i l’economia global. Certament, tot descobriment acaba tenint el seu costat fosc i és precisament això que ara preocupa molts. Tanmateix, aquest neguit no es pot emmarcar només en la maldat que duen implícites les noves tecnologies o les seves aplicacions. També s’ha de tenir en compte el desconeixement dels usuaris, la por d’allò que no es controla o el menfotisme, perquè ja està bé tenir el nen entretingut i que no molesti. Els estaments governamentals s’esmercen a promoure noves legislacions per frenar la cara fosca de la tecnologia, alhora que van haver d’accelerar-ne l’entrada en determinats àmbits, podríem dir de manera obligada i precipitada, com va passar en l’ensenyament o en moltes ocupacions que de la nit al dia es van convertir en remotes i digitals, a causa de la irrupció de la pandèmia. No es vol, o almenys això es vol fer creure, que ningú quedi enrere en la digitalització, i es fa pedagogia a través de jornades, tallers i sessions informatives en clau empresarial i també social. Però cal que tots sortim de la nostra zona de confort.

NO S’HI VAL. No es pot ser taxatiu amb la utilització de la tecnologia, perquè no s’evaporarà. La decisió del govern català d’eliminar l’ús dels mòbils de l’ensenyament a primària i secundària està rebent molt bona acollida entre docents i famílies. Ja tenim el mòbil demonitzat i, en canvi, forma part de les nostres vides i hem fet que també formi part de la dels nostres infants. Hem de deixar d’utilitzar els cotxes perquè són protagonistes d’accidents, o el gas perquè pot causar explosions o enverinament? La resposta segura és un no rotund per part de tots. En el mateix sentit, posaríem una criatura al volant d’un vehicle, o a la cuina sense supervisió? Segur que no. En canvi, li hem brindat més d’hora que tard un mòbil intel·ligent sense la formació obligada que requeria, una formació que la majoria d’adults també s’han saltat i ara reclamen a les autoritats protecció per als seus infants. Cal una reflexió sobre el paper de les famílies en l’educació dels fills en tots els àmbits, i això inclou la tecnologia, però també els valors més essencials per a una bona i respectuosa convivència. Als nadius digitals els cal, com vam poder tenir les generacions anteriors, un marc normatiu clar, compartit i assumit, i uns valors universals de convivència i respecte.

LES AULES. No podem impedir que els avenços digitals arribin a les aules. En l’última edició del saló ISE, celebrat la setmana passada a Barcelona, un bon nombre d’empreses tecnològiques van ensenyar allò que la tecnologia pot portar a les aules. Va ser un tast que ben segur que ampliarà la pròxima edició del Mobile World Congress, que serà a la capital catalana a principis de març. A l’ISE, impressionava veure com pantalles led transparents reconstruïen gerros grecs a partir d’una base malmesa, i els mostraven en la seva esplendor. O com la intel·ligència artificial generativa, controlada només pel docent, ajudava en la comprensió i l’estudi del tema tractat a l’aula. Tanmateix, també es van veure innovacions que conviden a la reflexió, com unes eines digitals dissenyades per ajudar a aprendre a escriure de manera analògica.

A MARXA LENTA. Les empreses tecnològiques, critiquen molts, només volen fer diners sense importar-los quin mal fan amb el seu negoci. Res a dir, però pobra l’empresa que no en faci perquè deixarà d’existir. Allò que cal és regular el món digital, que avança més ràpidament i amb molta més eficiència que les normatives. Tot just a principis d’aquest mes, el president del govern d’Espanya anunciava la creació de l’Observatori de Drets Digitals, que ha de protegir els drets i les llibertats en aquest nou món. Deia que “s’ha d’impedir que l’espai digital esdevingui el salvatge oest”, que cal una digitalització “humana i humanista”, que hi ha “una obsessió pels likes”, que també “volen el poder polític”. I toca despertar perquè, ara sí, aquest món és el seu. Regles i sancions dels governs, però tots hem d’empitrar amb les obligacions que ens pertoquen.