La bona gent

Cal reconèixer sense embuts ni falses modèsties que en Quim Masferrer s’ha sabut guanyar una imatge de bon paio, proper i encantador que li garanteix l’èxit de les seves propostes escèniques. De fet, aplica gairebé al mil·límetre les pautes que l’han fet famós amb el programa d’El foraster, que amb nou temporades a les espatlles ja forma part de l’imaginari dels seguidors de TV3. Dissabte va ser a Calella, on va omplir les dues sessions programades a la Sala Mozart per a un públic content i conscient que s’arriscava a passar pel sedàs del qüestionari murri de l’artista. No seré pas jo qui descobreixi les interioritats de l’espectacle teatral, però crec que a ningú no li ha de sorprendre que les diferències amb l’espai de la televisió són mínimes. Bé, potser la més important és que no li cal passejar-se pel poble que visita perquè ja té la gent ben asseguda al teatre. Amb un domini envejable de la paraula, una gran capacitat d’improvisació i una memòria d’elefant, en Masferrer trasllada els nervis escènics directament als espectadors i ell es limita a conduir la conversa cap a aquells temes que sap, perquè ho sap, que provocaran el riure i la complicitat de la gent. Micròfon en mà i amb l’eterna camisa de quadres, es passeja pels passadissos de la platea amb la seguretat que li donen centenars de representacions. Anar a un espectacle de l’humorista implica assumir que si t’ha tocat un seient de passadís tens moltes més possibilitats de convertir-te en la seva víctima i hagis d’explicar la teva vida davant de tothom. Dissabte vam poder escoltar, entre d’altres, l’amor incondicional d’una parella d’avis, la pena d’un pare que acabava de saber que la filla se li separava, la primera experiència sexual d’uns joves i la nostàlgia de la joventut d’un matrimoni sobre una Calella plena de pubs i discoteques. Tots es van obrir sense problemes davant d’un mestre de cerimònies bon coneixedor que la línia que separa la confiança de la insolència és molt i molt prima, però que sempre posa molta cura a no traspassar-la. O ho intenta.