De reüll
Poc més que l’SMI
La commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Ciència l’11 de febrer té com a objectiu donar visibilitat a la contribució de les dones en el camp de la recerca i promoure la igualtat entre les dones i els homes en aquest àmbit. Des d’aquí el meu sincer reconeixement a totes les joves que amb el seu esforç, dedicació i superació constant intenten fer-se un lloc en el món científic, que, com molt bé saben les protagonistes, és de llarg recorregut i molt competitiu. Em permetran que, sense deixar de banda l’especificitat de tot allò que representa la carrera científica per a una dona, a l’hora per exemple de compaginar-la amb l’agenda personal i familiar, vagi una mica més enllà i reclami uns millors salaris per a tots els doctorands, un sou que en aquests moments no superen en gaire el salari mínim interprofessional, fins i tot en la seva nova versió incrementada. És paradoxal que, d’una banda, ens omplim la boca sobre la importància dels avenços científics, que en el camp de la salut ens ajuden a trobar la clau de volta de moltes malalties, i, d’una altra banda, es pagui una misèria als joves que dediquen quatre anys de la seva vida a preparar la tesi doctoral, el primer pas rellevant en aquesta cursa d’obstacles. El respecte per qualsevol tasca passa per una remuneració digna.