El semàfor de Begur

La meva biòloga marina de capçalera em va portar l’altre dia a l’extrem del cap de Begur, on hi ha les runes d’un edifici del segle XIX que servia d’orientació al trànsit marítim i d’estació meteorològica. Es coneix com el semàfor de Begur. O el semafru. La historia té el seu què. La seva construcció ja es va plantejar el 1883, però a Palafrugell van presentar l’opció de Sant Sebastià. Els palafrugellencs ja havien aconseguit, via política, la instal·lació del far el 1857, tot i que el cap de Begur era millor geogràficament. Però, aquesta vegada, potser per la llei de la compensació, Begur va aconseguir la instal·lació del semàfor de comunicacions, una petita gran victòria damunt la poderosa veïna. El va inaugurar el 10 de desembre del 1891 l’alcalde Josep Font en nom del rei Alfons XIII, que va comunicar-ho a la reina regent telegràficament. La telegrafia sense fils va deixar el semàfor sense utilitat poc després i es va tancar definitivament el 1970.

Resulta que el 1978 Telefònica el va comprar a la delegació d’Hisenda per 467.800 pessetes i, segons explicava Albert Vilar en aquestes pàgines, l’Ajuntament de Begur va demanar ja el 2003 la cessió temporal a l’empresa per destinar-lo a activitats socials. La petició pretenia aconseguir la instal·lació per un període indeterminat, amb la idea que es destinés a activitats culturals, d’esbarjo o mediambientals… després de veure la impossibilitat de poder-hi fer un petit hotel, cosa que es veu que sempre és prioritària.

Veig que no ho han aconseguit i que, de moment, segueix la mateixa sort que les runes de Radio Liberty, a Pals, on s’ha plantejat de tot, fins i tot un referent internacional sobre els espais naturals litorals i marins. Tampoc se n’han sortit. Vist el panorama, potser ho podrien destinar tot plegat a habitatge assequible, que no hauria d’estar renyit amb un paisatge privilegiat.