Llegiu Candel, demagogs

L’aco­lli­ment dels immi­grants menors d’edat –l’eti­queta MENA, tan des­hu­ma­nit­za­dora, a la pape­rera– té la vir­tut de retra­tar els polítics en un d’aquells temes que més els inco­moda, i la foto resul­tant no sol afa­vo­rir-los gaire. La del Par­tit Popu­lar, per exem­ple, surt desen­fo­cada, com els antics nega­tius que s’enca­lla­ven al rodet de la càmera i pro­vo­ca­ven una super­po­sició d’imat­ges entre fan­tas­magòrica i ridícula. A hores d’ara no sabem si la foto ofi­cial dels popu­lars en aquesta matèria és la del pre­si­dent de les Canàries, Fer­nando Cla­vijo (de Coa­lició Canària, amb el suport del PP), entu­si­asta de la llei de repar­ti­ment impul­sada per Junts i el PSOE; si és la de la pre­si­denta de Madrid, Isa­bel Díaz Ayuso, ofesa perquè per culpa dels cata­lans haurà de beure a galet de l’embut de la soli­da­ri­tat; o si és la de l’encara pre­si­dent valencià Car­los Mazón, que acaba de pac­tar el pres­su­post amb Vox a canvi de no accep­tar ni un sol menor immi­grant. La car­re­gada popu­lar con­tra unes xifres que ofi­ci­al­ment encara no estan cal­cu­la­des, entre altres coses perquè cada comu­ni­cat ha de fer arri­bar els seus números al Minis­teri, és tan xim­ple com ori­nar con­tra el vent. Ho tenien tot pre­pa­rat per sor­tir en tromba con­tra l’acord i la vigília l’absent de la dana surt a fer un dis­curs abraçant l’argu­men­tari voxista al terme del qual només li va fal­tar fer la salu­tació muski­ana amb el braç alçat. Les crítiques demagògiques con­tra la supo­sada inso­li­da­ri­tat cata­lana cauen pel seu propi pes i s’esta­ve­llen con­tra els seus pro­pis barons, perquè resulta que Cata­lu­nya lidera el per­cen­tatge d’aco­lli­ment de tots els menors immi­grants irre­gu­lars de l’Estat i és de sen­tit comú començar a repar­tir més equi­ta­ti­va­ment els 4.400 api­lo­nats a les Canàries entre les comu­ni­tats –com la madri­le­nya– que fins ara s’hi han posat de cul. Tos­suts dema­gogs, relle­giu Paco Can­del, ara que es com­me­mora el seu cen­te­nari, i com­pro­va­reu que Cata­lu­nya ha estat sem­pre terra d’aco­llida i que històrica­ment ha ges­ti­o­nat, amb errors i encerts, la inte­gració social. La dels altres cata­lans i dels nous, també.