Fugiu-ne com de la pesta

Si tens canalla que encara no aixeca tres pams de terra, no ho dubtis ni un sol segon: allunya-la dels mòbils com de la pesta. Que els arribin a les mans tan tard com sigui possible. Mira d’evitar la barra lliure amb les noves tecnologies, també en aquells moments que et vendries ta mare per dos euros si a canvi el maleït nen deixés de donar la llanda. Ajorna tant com puguis la compra del seu primer dispositiu, perquè la línia que separa el convenciment que controles el temps total que manipulen el telèfon d’adonar-te que a casa tens ionquis de les noves tecnologies és tan prima que la saltaran amb una sola passa i sense que tu ni tan sols percebis que s’han mogut del lloc on eren. I quan l’hi regalis, perquè ho faràs perquè sol no pots lluitar contra el món, evita concentrar en els controls parentals tota la teva esperança que en faran un bon ús. Ni auditant el seu dispositiu des del teu estareu a la casella més segura del taulell. Els infants oloren la sang. Sabran arribar per altres canals allà on tu no vols que arribin. Ho entendràs quan a casa taral·legin cançons o deixin anar un comentari masclista que a tu et faran explotar el cap i que mai abans havies sentit, perquè segueixes convençut que dins d’aquelles parets no entren continguts inapropiats per a la seva edat. Descarta pensar que el problema està mig resolt perquè a l’escola l’hi han prohibit. Compta les hores que passen fora del centre, sense vets, i entendràs la gravetat de l’assumpte. De passada, no estaria gens malament que la primera imatge que vegin només sortir del llit no fos la del seu pare o la seva mare amb el mòbil a la mà. I si després de tot no aconsegueixes imposar-te i canviar el guió que està duent molts adolescents a la ruïna emocional, anima’ls que busquin un itinerari formatiu lligat al tractament de les noves addicions, que, si més no, feina no els mancarà.