Badant (i pensant) per la ciutat

Trobo per l’Eixample de Girona la llibretera Maria Carme Ferrer, que serà sempre la Maria Carme de l’Empúries, i de tornada cap a Santa Eugènia, on ara tan bona feina fa a Can Ninetes, m’explica que ve de fer un club de lectura a l’ONCE. M’interessa el tema i estem uns minuts on ella explica, amb la seva vehemència habitual, que es troba amb 10 persones amb les quals parlen d’un llibre, un audiollibre, i que el nivell és extraordinari. Trobar gent i poder parlar-hi és la sort de poder voltar sense pressa per la ciutat. Badant. Pots creuar-te amb amics com en Pere Plantalech, l’home del barret però ja sense aquella pipa que el feia característic, o l’Agustí Ensesa, que sempre en porta una de cap. O en Francesc Cayuela, de les instal·lacions esportives al despatx del GEiEG al Fòrum, sempre amb coses per llegir i trobades amb la gent d’Atrium Artis, que no paren. Si és dijous hi ha més possibilitats de trobar-te en Pere Garcia, crític de teatre i cinema, de camí a Girona FM per fer el programa amb el soci Terribas, sempre amb el comentari afilat a punt.

Podria allargar el nombre de persones amb les quals és un plaer trobar-te si passeges pels carrers de Girona i amb qui és fàcil intercanviar opinions mentre bades o penses coses que han canviat de la ciutat. No m’agrada escoltar o sentir que Girona és una ciutat bruta. Ja es va dir en època de l’alcaldessa Madrenas i no hi estava d’acord com no ho estic d’acord ara que l’alcalde és en Lluc Salellas. Accepto que la neteja és (sempre) manifestament millorable i que, a causa del canvi de recollida de residus, hi ha moments que determinants llocs brutegen. I molt. Però, qui deixa les bosses fora dels contenidors? Acaben estripades i això no pot ser i també reclamo que cal retocar coses per aconseguir el propòsit que la ciutat estigui neta i al mateix temps recicli allò que li toca. Potser sí que d’aquí a algunes desenes d’anys es podrà fer tota la recollida en destí i encara baixarà la taxa d’escombraries, però ara no és així i cal adaptar-se al canvi de recollida.

Però n’hi ha moltes, de coses manifestament millorables. Em molesta profundament que l’ascensor que hi ha al carrer de la Diputació, la Pujada de Sant Martí, estigui sense funcionament tantes vegades. No s’adonen els que fan bretolades que l’inutilitzen, que perjudiquen gent que el necessita?, em comenta l’Àngel Rodríguez Vilagran, de camí a Casa Carles. Aquest dia una veïna em va interpel·lar mentre el mirava. “El van arreglar ahir mateix a la tarda i aquest matí ja no anava”, em va dir. Tampoc m’ha agradat veure l’Onyar tan buit durant tants de mesos. Primer, la sequera. Després, les obres a la Séquia Monar. Les hortes, sense aigua i l’Onyar, també. I sense les carpes que m’entretenien. Els coipús sí que hi són. I, mentre bado i penso, em trobo l’anunci d’una gelateria que anuncia obres a la plaça Catalunya. De fa un any, quan va tancar la que tenia oberta a la Rambla. I això encara ho entenc menys. Mentre ho miro, un amic em diu que la seva empresa espera des de fa un any llicència per fer pisos a Domeny. Que no en falta, d’habitatge? Més d’un any per una llicència d’activitats en el cas de la gelateria? Cal canviar moltes coses.