Jordi Hurtado, presentador etern

La Setmana dels Rahola, organitzada per la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya com a avantsala dels Premis de Comunicació Local que es lliuraran el dijous dia 27 a l’Auditori de Girona, proposa converses de periodisme i de comunicació. Demà, dissabte, a les 12 del migdia, porta a la Casa de Cultura de Girona un dels comunicadors més coneguts, carismàtics i estimats, Jordi Hurtado, que conversarà amb Alfons Petit sobre el secret del seu èxit. Jordi Hurtado (Sant Feliu de Llobregat, 1957) té una imatge i una veu característiques. Ha fet de tot en el món de la ràdio, el doblatge i la televisió i la seva llarga carrera, junt amb la cura que ha tingut de la seva imatge, ha fet que se’l conegui com el presentador etern, l’home de l’eterna joventut, i fins i tot ha estat objecte de mems que el titllen d’immortal, d’holograma o directament d’extraterrestre. Ell s’ho pren sempre bé, però diu que ni de bon tros s’assembla a aquell jove comunicador que va començar a ser conegut i reconegut a Ràdio Barcelona i que es va especialitzar en el món dels concursos.

Recordo la seva veu –perquè, això sí, té una veu que fa que el reconeguis a la primera– quan va reprendre el 1981, quan tenia 24 anys, el mític concurs Lo toma o lo deja. Té una veu potent, clara, una veu radiofònica que li va permetre guanyar l’Ondas el 1982 amb l’innovador La ràdio al sol de la SER, on també va presentar La alegría de la casa. Després ha fet moltíssimes coses, alguna d’elles amb molt d’èxit. A televisió, el 1985, amb vint-i-vuit tanys, va ser la cara visible d’un concurs que va ser ben popular: Si lo sé no vengo, que presentava amb Virgínia Mataix. Van ser tres temporades d’èxit d’un programa esbojarrat per on van passar concursants com l’actor Santiago Segura i l’empresari empordanès i periodista Ricard Sayeras,

Allà va ser on va començar a treballar amb Sergi Schaaff, el director i realitzador televisiu que el va portar al 3x4 del circuit català de TVE i li va oferir ser la cara visible de Saber y ganar, el concurs de La 2 etern que va començar a presentar el 17 de febrer del 1997, ara ja ha fet vint-i-vuit anys. Allà es van inventar un concurs seriós amb tocs d’ironia però sense cap excés d’espectacle, que encara guanya en audiència a alguna cadena generalista i que ha fet que es consideri Jordi Hurtado el presentador etern. Ell creu que mantenir-se a la mateixa franja horària, ser pioners en una determinada manera de fer i tenir una audiència fidel, han fet possible aquest miracle televisiu que Hurtado va començar amb la veu de Juanjo Cardenal a les preguntes, que després va ser substituït per Elisenda Roca. Hi havien d’estar un trimestre i porten 28 anys. A la televisió.

Jordi Hurtado sap fer el seu paper i fins i tot va acceptar fer d’actor el 2015 a El Ministerio del Tiempo, ironitzant sobre els qualificatius amables que li han dedicat, com ara ser un viatger en el temps. Ara, amb 67 anys, continua al peu del canó i s’ha convertit, ell junt amb les seves ulleres, en el comunicador eficaç, el presentador innegociable d’un espai que barreja entreteniment i cultura. Ah, i va interpretar una de les veus més recordades de la televisió espanyola: l’Epi de la sèrie Barri Sèsam!