Àgores

Com expli­cava no fa pas gaire un dels ponents a les xer­ra­des de Girona Futur, els humans som civi­lit­zació d’ençà que tenim cura els uns dels altres i des que tro­bem espais col·lec­tius. Molt pro­ba­ble­ment té raó. Em podeu dir ago­sa­rada si afirmo que, des de fa segles, aquesta forma d’enten­dre la civi­li­tat gira al vol­tant dels mer­cats muni­ci­pals? Fa un parell de mil·len­nis en dèiem àgores. Després eren els fòrums, els mer­ca­dals, i les àvies en deien “anar a plaça”. Perquè a les pla­ces, on el comerç con­cen­trava tota l’atenció del muni­cipi, també hi tro­bava un espai l’inter­canvi d’idees, de cul­tura i de conei­xe­ment. Els mer­cats eren i són això. La demar­cació de Girona compta amb una bona dotació de mer­cats, divi­dits entre seden­ta­ris i ambu­lants. Ara en diuen seden­ta­ris, però sem­pre n’hem dit mer­cats coberts, oi? Doncs aquests! Anar a mer­cat esdevé una acti­vi­tat amb enti­tat pròpia, sin­gu­lar. Forma part del ritual de mol­tes famílies giro­ni­nes. Sol ser la manera com els pro­duc­tes fres­cos arri­ben a casa sense pas­sar per massa mans ni plàstics ni quilòmetres. Sovint qui te’ls ven és qui els ha plan­tat i reco­llit. Encara hi ha pei­xa­te­ries que com­pren direc­ta­ment a llotja i con­ver­tei­xen l’experiència de com­prar peix en el més pro­per que tenim a ciu­tat a l’acció de pes­car. Ja ho sé, que exa­gero. Però si no ho heu fet mai, feu-me el favor d’anar un dis­sabte matí al mer­cat de Roses o al d’Olot o al del Lleó de Girona, i repas­seu els tau­lells dels para­dis­tes i digueu-me si no us entren ganes de ser cui­ne­res amb catorze estre­lles! Tot aquest arse­nal d’història, de manera d’enten­dre el país i les rela­ci­ons huma­nes, no es pot dei­xar per­dre. Forma part del nos­tre patri­moni i és el fona­ment sobre el qual creix el futur de ciu­tats i pobles, tal com els conei­xem. Els mer­cats aju­den a cohe­si­o­nar bar­ris i iden­ti­tats de dife­rents orígens. És on es manté viva la memòria oral de la nos­tra tra­dició gas­tronòmica, plan­tant cara a l’homo­geneïtzació que fomen­ten les modes i l’espe­cu­lació. Dins d’aques­tes àgores con­so­li­da­des, s’hi fan noves amis­tats, s’hi retro­ben les de sem­pre i, fins i tot, s’arre­gla el món tot fent cua per com­prar fruita seca, oli­ves, bacallà, rogers, grei­xons o pomes de Girona. Per això, a qui cor­res­pon­gui: trac­teu bé els mer­cats. Esta­rem vigi­lants.