Protegiu-la!

Penso que és oportú de recordar en època de “manifestos” la proclama següent:

“El dret de la Nació és el fonament de la cultura i l’educació. La Nació és una comunitat que té una història que va més enllà de la història de l’individu i de la família. I és en aquesta comunitat on la família comença la seva tasca d’educació mitjançant la llengua, que permet a l’home en formació d’esdevenir membre de la comunitat. En proclamar això, les meves paraules reflecteixen una experiència molt particular. Sóc fill d’una Nació els veïns de la qual han condemnat a mort repetidament, però que ha sobreviscut i ha restat fidel a ella mateixa. Ha conservat la identitat i ha conservat, tot i les particions i les ocupacions estrangeres, la sobirania nacional, no gràcies a la força física, sinó recolzant-se en la seva cultura.”

“Penso també, amb profunda emoció, en les cultures de tants pobles antics que no han cedit quan s’han vist enfrontats a les civilitzacions dels invasors. També evoco amb admiració les cultures de les noves societats, que neixen a la vida en la comunitat de la pròpia Nació i que lluiten per mantenir la seva identitat i els seus valors propis contra les influències i les pressions de models proposats des de l’exterior.”

“Jo us dic: per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per aquesta sobirania fonamental que posseeix cada Nació en virtut de la seva pròpia cultura. Protegiu-la en benefici del futur de la gran família humana. Protegiu-la! No permeteu mai que aquesta sobirania fonamental sigui la rapinya de cap interès polític o econòmic. No permeteu que esdevingui víctima de totalitarismes, imperialismes o hegemonies, per a les quals l’home només compta com a objecte de dominació i no com a subjecte de la seva pròpia existència humana.”

“¿No és cert que hi ha, si mirem el mapa d’Europa i del món, nacions que posseeixen una meravellosa sobirania històrica que prové de la seva cultura, però que al mateix temps estan privades de la seva sobirania plena? No creieu que això és important per al futur de la cultura humana, i més important que mai en el nostre temps, quan és tan urgent eliminar els residus del colonialisme?”

“Aquesta sobirania existent, i que té el seu origen en la cultura pròpia de la Nació i de la societat, en la prioritat de la família en l’obra de l’educació i en la dignitat personal de tot home, ha de ser el criteri fonamental per a enfocar un problema important per a la humanitat d’avui: el dels mitjans de comunicació social. No poden ser mitjans de dominació sobre els altres, sinó que han de tenir presents les veritables necessitats de la societat. Han de respectar la cultura de la Nació i la seva història”.

Per a escàndol de repatanis, no són les opinions d’un “cap calent”; són paraules pronunciades davant la UNESCO del papa actual, Joan Pau II, Karol Wojtyla.