Desperta’t, Europa

Yulia Dovgopola viu des de fa tres anys amb el cor adolorit. Tot i residir a milers de quilòmetres del seu país natal, aquesta barcelonina d’Ucraïna és una víctima més de la guerra desencadenada per l’afany imperialista de Vladímir Putin. Un neguit que ha estat doble, pel conflicte bèl·lic en si i perquè el pare de Dovgopola, Vasyl, va optar per quedar-se a viure a Kíiv, malgrat les dificultats pròpies de la guerra per dur una vida normal. El patiment per la sort que podia córrer el seu pare es va acabar el dia de Sant Jordi de l’any passat; aquell dia el senyor Vasyl Dovgopola va traspassar a l’edat de 81 anys, però la guerra es va quedar i el dolor de la Yulia per la dissort del seu país roman.

Aquest dilluns farà tres anys de l’inici de la invasió russa a Ucraïna i l’aniversari s’esdevé en un moment en què la irrupció del nou president dels Estats Units, Donald Trump, en el tauler polític internacional sembla haver capgirat l’escenari de forma perversa, tan perversa que ara es vol presentar tot plegat amb la lògica que “la culpa és de la víctima i no de l’agressor”. Ho diu amb ràbia la Karina Feka, jove compatriota de Yulia, que recorda l’horror dels bombardejos russos viscuts durant dues nits, al principi del conflicte. Recorda el retrunyir de les explosions i, encara més, el desconcert que va experimentar el dia després en constatar que l’atac contra la població civil era ignorat per la premsa internacional.

És evident que aquest petit colze de diari és insuficient per encabir tant de patiment viscut per la gent d’Ucraïna, tanta injustícia. Potser per això la comunitat d’aquest país resident a Barcelona ha triat una avinguda de dimensions importants com és el passeig de Gràcia per recordar que la guerra ja fa tres anys que dura. Per aquest motiu s’ha convocat per diumenge a la tarda una gran manifestació que ha de discórrer pel passeig modernista de la ciutat sota el lema Defensem la llibertat, una reclamació que pren plena vigència perquè ser lliure no vol dir, només, fer o anar allí on es vulgui, sense traves ni impediments, sinó també viure sense imposicions externes, encara menys si aquestes venen propugnades pel nou sheriff de Washington.

I què vol Donald Trump? Doncs fer creure a la població dels Estats Units que la guerra és culpa d’Ucraïna, “que va atacar primer”, i que el seu president, Zelenski, és “un dictador” que només té “el suport del 4% de la població” del seu país. Tres mentides com tres hòsties que posen de manifest que les bombes també cauen ara sobre Ucraïna en forma de calúmnia del màxim mandatari dels Estats Units..

La resposta dels ucraïnesos és clara: “Estem salvant la nació, Zelenski està salvant la nació, i per això la gent li fa costat, i ara més que mai”, va deixar clar ahir la periodista Sasha Moloktova en l’acte de presentació de la manifestació. I un avís del que persegueix la seva nació: “Volem la pau, no un apaivagament.”

Diumenge, pels carrers de Barcelona es defensarà alguna cosa més que la llibertat d’Ucraïna. Els ucraïnesos tenen l’obligació de salvar el seu país de Putin i ara de Trump, de la mateixa manera que la resta d’europeus s’han de defensar de les noves maneres de fer política del sheriff de Washington. Això és Europa, no el llunyà oest, i diumenge Barcelona ha de deixar-ne constància.