A Ripoll, mala peça al teler

L’episodi viscut a Ripoll, amb l’amenaça de moció de censura al govern local, presidit per Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, ha estat un sotrac passatger però significatiu en molts aspectes. L’explicació oficial de Junts, en retirar-se de l’ofensiva, és que no volia convertir l’alcaldessa en una víctima política amb vista a les eleccions municipals del 2027 i que el partit havia constatat que una moció de censura no era ben vista per molts votants. En el rerefons, però, crec que, d’una banda, els de Junts (que tenen 3 regidors i haurien pactat amb els 3 d’ERC, els 2 del PSC, els 2 d’Alternativa per Ripoll-CUP i el regidor de Som-hi Ripoll) no tenien gens clara la viabilitat d’un govern tan trossejat i programàticament heterogeni, a banda de témer que algun dels futurs socis els deixés penjats més endavant i haguessin d’entomar un govern en solitari (si ja no es van entendre el 2023, qui posaria la mà al foc per una entesa ara?). Un temor que també deuen tenir la resta de forces polítiques implicades, a les quals tampoc se’ls ha vist precisament un gran entusiasme per tirar endavant la moció; els seus dubtes devien tenir. I, en l’àmbit nacional, hi ha analistes que diuen que Junts ha reculat, en el tema de la moció, perquè no vol fer emprenyar Aliança Catalana, per si li fa falta per tornar a governar a Catalunya, algun dia; però això ja es veurà. D’altra banda hi ha l’evidència que Orriols ha sabut atraure un cert suport popular amb les seves afirmacions de caire racista expressades obertament. En les eleccions del 2023 encara era viu el record de l’atemptat de Barcelona en què van participar ciutadans de Ripoll d’origen magrebí, el 17 d’agost del 2017, i ella va saber aprofitar el rebuig de molts votants cap a la immigració. Si a això hi afegim que el discurs d’Aliança Catalana, d’extrema dreta en molts aspectes, tot i que catalanista, ha calat en una part de la societat que rebutja l’espanyolisme d’altres formacions, però, en canvi, queda clar que combrega amb el que Orriols predica (malgrat no pronunciar-s’hi mai obertament per allò de no ser políticament incorrecte), el partit té camí per recórrer. I el té perquè durant molts anys no s’ha sabut abordar d’una manera eficaç l’encaix de la immigració a la societat catalana. Mala peça al teler, per tot plegat.