Home, blanc i hetero

El resul­tat de les elec­ci­ons a Ale­ma­nya no fan res més que con­fir­mar una cosa que ja fa temps que tot­hom intu­eix: per molts cor­dons que es posin l’extrema dreta creix i crei­xerà més. En les dar­re­res elec­ci­ons euro­pees va que­dar en pri­mera posició a França, Itàlia, Àustria, Hon­gria i Bèlgica. I si se sumen totes les for­ma­ci­ons ultres als 27 països mem­bres de la Unió Euro­pea, arri­ben a prop del 25% dels vots. Fa vint anys no arri­ba­ven al 10%, i en fa qua­ranta, ni al 4%. Ara bé, l’extrema dreta euro­pea està divi­dida, per més que algun cop es facin alguna foto con­junta. Segu­ra­ment con­ti­nu­a­ran col·labo­rant i votant de forma unànime quan es tracti de la defensa dels valors del cris­ti­a­nisme, la negació del canvi climàtic i la càrrega con­tra la immi­gració. Però més enllà d’això, con­ti­nu­a­ran bara­llats. I és que les rea­li­tats de Gior­gia Meloni, Vik­tor Orbán, Marine Le Pen o San­ti­ago Abas­cal són molt dife­rents entre si. Però a la vella Europa el que passi no depèn de si mateixa. Sobre­tot perquè el she­riff Trump ha tor­nat i està dis­po­sat a fer un món a la seva mida. La seva i la dels seus amics. Un món en què per tri­om­far s’ha de ser un home blanc, hete­ro­se­xual i capi­ta­lista. De raça. Un dis­curs que no s’allu­nya tant del que feien al segle pas­sat Hit­ler, Franco i Mus­so­lini. I ja sabem com va aca­bar tot ple­gat.

Per què, doncs, hi ha gent que acaba votant l’extrema dreta sense, en el fons, ser-ne? Per les sen­sa­ci­ons per­so­nals i per un dis­curs que de mica en mica va aga­fant força. Sobre­tot pel que fa a la immi­gració. Gent que no són racis­tes però que s’aca­ben sen­tint forans al seu barri o al seu poble perquè la cosa ha sor­tit de mare. Per­so­nes a qui els han expli­cat que als que venen de fora els ho paguen tot, i que els d’aquí s’ho han de pagar tot. I tants i tants altres exem­ples. Però el que està en risc ja no és la per­vivència del model tra­di­ci­o­nal de soci­e­tat. Sinó que el risc és per­dre el que s’ha tar­dat gene­ra­ci­ons a gua­nyar, com els drets de les dones o de col·lec­tius mino­ri­ta­ris. En defi­ni­tiva: de les per­so­nes.