He sentit com s’autoanomenava “el penjat de la bicicleta” i és cert que Carles Ribas Gironès va molt en bicicleta i no para de fer vídeos per donar el seu punt de vista de com està Girona, la ciutat de la qual va ser regidor durant nou anys –del 2011 al 2020, amb els alcaldes Puigdemont, Ballesta i Madrenas– fins que va dimitir. Ciutat de la qual va voler ser alcalde encapçalant una candidatura en les eleccions municipals del 2023 a la qual li van faltar 122 vots per entrar a l’Ajuntament amb un regidor. Es declara liberal (no confondre amb neoliberal, als quals blasma), se sent hereu d’aquella Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias Fargas que va tenir en el seu pare, Pere Ribas Culubret, un puntal a Girona i un candidat al Senat que no va reeixir.

Des que va trencar amb el seu partit, Convergència primer i el PDeCAT després, per anar a parar al PNC de Marta Pascal, Carles Ribas s’ha convertit en objecte de desig de les forces polítiques gironines. Això, almenys, és el que es diu pel carrer. I en Carles juga a deixar-se estimar. De fet, fa poc, en un acte públic, quan li preguntaven a en Carles si seria la cara d’Aliança Catalana a Girona com es rumorejava, abans que ell tingués temps de respondre, una veu va sorgir del darrere per dir: “No, serà el número 2 del PSC.” Era Sílvia Paneque, que en feia broma. Però és cert que ha corregut que a Carles Ribas li han ofert ser a la llista diverses formacions. No nega una trucada propera a Sílvia Orriols, però no d’ella. I en principi descarta cap aproximació a la formació de l’alcaldessa de Ripoll. No nega, però, converses informals amb altres partits, des dels socialistes als republicans passant pels populars, fins i tot males llengües diuen que es deixa estimar pels seus.

Sembla tenir coll avall que no serà alcalde, però té ganes de tornar a la política activa, ja que no va poder ser, com volia, diputat. Allunyat de Carles Puigdemont, ara es refugia en els seus vídeos molt crítics amb l’equip de govern de Girona i, especialment, amb l’alcalde Lluc Salellas. I quan explica què creu que necessita la ciutat, al marge de la seva presència, parla d’una regidoria de gestió per recuperar el prestigi de la ciutat. Una regidoria que fes una auditoria pública dels problemes, de com funcionen les llicències d’activitats i obres, d’un exercici de transparència del personal municipal i la feina que fa. Crític amb el secretari, continua pensant que a l’Ajuntament li cal un equipament d’oficines nou fora del Barri Vell i proposa el parc Central per construir-lo, a cavall de tres barris: Eixample, Sant Narcís i Santa Eugènia, més enllà del viaducte. Segueix defensant un acord amb els municipis de l’àrea urbana pel tema d’habitatge i una recuperació del “Girona, rai” en el sentit de recuperar polítiques de patrimoni i cultura en clau d’àrea urbana i reclamant un pla d’ordenació museística.

A les tertúlies defensa el “Girona som tots” i se’l veu amb ganes de tornar a la cursa electoral, però amb la certesa que sol ho tindrà molt difícil. Es deixa estimar, continua fent vídeos i s’apropa a tothom que el vulgui escoltar. Només el temps dirà si participarà a les municipals i amb qui ho farà.