Un problema de tothom

Per moltes vegades que celebrem el 8 de març, cal insistir. Encara que ens diguin pesades, cal fer memòria històrica. El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació i lluita pels drets de les dones, perquè, sí, sota aquesta aparença de societat igualitària, hi ha fets que demostren la desigualtat persistent.

La desigualtat salarial entre homes i dones arrossega segles d’història. Ja el 1857, les treballadores tèxtils de Nova York es van declarar en vaga per reclamar els seus drets: cobraven un 70% menys que els homes pel mateix treball i treballaven fins a dotze hores diàries. Mig segle més tard, el 1908, unes 40.000 dones costureres industrials van tornar a protestar. En una de les fàbriques, la Cotton Textile Factory, els patrons van tancar les portes i un incendi va matar més de 120 dones. Aquestes protestes històriques han quedat marcades en la memòria col·lectiva com un crit de lluita: “Igual treball, igual salari.” Tot i els avenços, la bretxa salarial continua sent una realitat. Segons l’Eurostat (2023), les dones cobren de mitjana un 13% menys que els homes a la UE. A Catalunya segons els darrers estudis de l’Observatori Dona Empresa i Economia i dels Sindicats, la diferència es manté al voltant del 20% de mitjana.

Claudia Goldin, premi Nobel d’economia 2023, ha analitzat en profunditat la desigualtat de gènere en l’economia. Segons els seus estudis, “mai se solucionarà la bretxa salarial ni la desigualtat de gènere si només es tracten els símptomes”. Goldin demostra que la conciliació entre vida laboral i familiar continua sent un desafiament majoritàriament femení. Mentre no es transformin les estructures econòmiques, polítiques i socials, la desigualtat persistirà. La bretxa salarial no és només una injustícia, sinó que té greus repercussions en tota la societat. Cobrar menys significa menys capacitat d’estalvi i d’inversió, dificulta l’accés a l’habitatge i a una jubilació digna. En aquest sentit, segons l’INE, les dones cobren un 33% menys en pensions, fet que les aboca a la dependència econòmica i a una vulnerabilitat que impacta en la seva qualitat de vida. i a una vulnerabilitat que impacta en la seva qualitat de vida en una edat de per si vulnerable. Aquestes desigualtats també afecten l’economia. Una menor capacitat adquisitiva redueix el consum i afecta la demanda de béns i serveis, frenant el creixement econòmic.

L’FMI afirma que reduir la bretxa de gènere incrementaria el PIB mundial fins a un 35%. La manca de dones en llocs de lideratge també limita la competitivitat de les empreses i les priva d’un talent essencial. Molts estudis han demostrat que les empreses amb més dones en càrrecs directius són més rendibles i milloren la qualitat dels equips humans. A més, aquesta desigualtat perpetua els rols de gènere tradicionals. La precarietat econòmica porta moltes dones a reduir la jornada laboral o abandonar la seva carrera per assumir la cura de fills i familiars. Segons la sociòloga Clara Coria, aquesta “autopostergació” és una forma de servitud autoimposada per pressions socials, que reforcen el mandat patriarcal de posar les necessitats dels altres al davant de les pròpies.

La desigualtat també impacta en les finances públiques. Si les dones guanyen menys, contribueixen menys a la Seguretat Social i als impostos, cosa que afecta el finançament de serveis essencials com la sanitat i l’educació. Al mateix temps, augmenta la despesa en ajudes socials, ja que moltes dones es veuen obligades a dependre de prestacions per pal·liar la precarietat econòmica. Davant d’aquest panorama, la desigualtat salarial esdevé un problema estructural que limita el desenvolupament social i econòmic. Quan les dones cobren menys, són les primeres a reduir la jornada o abandonar el mercat laboral per equilibrar els ingressos familiars. Això evidencia el fracàs d’un sistema que fins ara no ha sabut organitzar una estructura econòmica, política i social justa. Per tant, lluitar contra la bretxa salarial no és només una qüestió de justícia social, sinó una estratègia intel·ligent per millorar el creixement econòmic, la sostenibilitat de les pensions i la competitivitat empresarial. Polítiques com els pressupostos amb perspectiva de gènere, la corresponsabilitat en les cures i la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral són essencials. Com va dir Michelle Obama: “No hi ha límits per al que podem aconseguir com a dones, però la lluita per la igualtat no és només nostra; és de tota la humanitat.”