L’altra economia. La que no surt a les fotos de les reunions entre el govern i els anomenats “agents socials”. La que no apareix en els titulars quan es parla de competitivitat o creixement. La que fan, cada dia, milers de dones al capdavant de petites empreses, projectes personals, negocis familiars. I que, malgrat tot, continua invisibilitzada. Fa pocs dies, el govern va anunciar ajuts per contrarestar els efectes de les polítiques proteccionistes de Trump. Una mesura necessària: l’encariment dels aranzels afecta les exportacions catalanes, especialment en sectors com l’agroalimentari, el metal·lúrgic o la indústria química i farmacèutica. Però, una vegada més, el gruix dels ajuts s’acabarà quedant a les mans de grans corporacions, patronals i multinacionals. Mentrestant, el teixit de petites empreses –on hi trobem moltes dones al capdavant– continuarà ofegat entre burocràcies i silencis.

El 40% de les micro i petites empreses a Catalunya estan liderades per dones. Són dones que, sovint, creen feina per altres dones, generen impacte local i sostenen famílies senceres. En un país que presumeix de cohesió i progrés, sorprèn que encara no hi hagi una visió de gènere real en la política econòmica. Sense mesures específiques que afavoreixin el finançament i l’expansió d’empreses liderades per dones, no farem justícia ni construirem una economia robusta.

Perquè elles són la força de futur. Segons l’informe GEM, tenen més formació que els homes –més màsters, més doctorats– i, tot i això, topen amb sostres de vidre i dificultats per accedir a crèdits o contractes públics. L’ambició femenina encara incomoda, però no es pot frenar. Com deia la Nobel d’economia Esther Duflo, “una societat que ignora les dones és una societat que ignora el seu propi potencial”. El capitalisme salvatge les ha menystingut. Però aquestes dones han construït una altra manera de fer empresa: amb propòsit, sostenibilitat, responsabilitat. Han aguantat el país en moments de crisi –recordem qui atenia farmàcies, botigues i escoles durant la pandèmia– i avui encapçalen sectors emergents com les tecnologies, la salut o la innovació social.

El comerç de proximitat està gestionat en un 70% per dones, tot i que sovint la titularitat formal és d’un home. Als mercats, fires, barris i pobles, són elles qui aixequen la persiana cada matí. Algunes porten negocis emblemàtics des de fa generacions, demostrant que el lideratge femení no només és eficient: és imprescindible. Les dades també ho corroboren: quan una dona emprèn, segons la Unió Europea, crea de mitjana tres llocs de treball, generalment per a altres dones. I no només genera economia, sinó també benestar: milloren els indicadors socials i educatius de les famílies on hi ha una dona amb independència econòmica. Segons MicroBank, el perfil més comú de les dones emprenedores a l’Estat és el d’una dona entre 36 i 49 anys, sovint amb càrregues familiars i necessitat de conciliar vida laboral i personal. No esperen que ningú els obri la porta: l’obren elles. Moltes han deixat llocs de feina on no podien créixer per emprendre amb valors i autonomia. Tal com destaca el programa europeu ILLES, que vaig liderar a Espanya, i l’estudi de l’ODEE, l’emprenedoria femenina es caracteritza per una visió a llarg termini. Aquestes empreses prioritzen la sostenibilitat davant del benefici immediat. Fomenten la col·laboració i xarxes sòlides. Un model menystingut que resulta ser el més resilient.

No es tracta només de drets, sinó d’eficàcia econòmica. En temps de canvis globals, cal apostar per lideratges que aportin estabilitat i innovació social. Cal posar els recursos on hi ha talent i necessitat. I fer-ho amb mirada feminista, estructural. No n’hi ha prou amb discursos: calen pressupostos, lleis i aliances per posar fi a la desigualtat persistent. També és urgent facilitar l’accés de les dones a la contractació pública. Avui, les grans empreses i xarxes dominades per homes continuen acaparant la major part dels ajuts. Una política transformadora hauria d’establir quotes de gènere i criteris socials. El talent femení hi és, preparat. El que falta és obrir portes i camins perquè creixi. L’economia amb rostre de dona no és subsidiària ni menor. És estratègica. I cal passar de l’homenatge puntual a la política pública transformadora. Si el govern vol una Catalunya forta, només ho serà si és 50/50. Per justícia, però també per intel·ligència econòmica.