I el TGV, a més, farà tard

La notícia s’intuïa des de feia alguns dies. Tota la polèmica sobre les prioritats que calia considerar i respectar a l’entorn de la gravíssima crisi d’infraestructures que pateix Catalunya partia de la base que ajornar l’arribada del TGV a Barcelona no era assumible. Els responsables de les empreses públiques implicades –Renfe i Adif– i els portaveus del govern de l’Estat proclamaven que el retard implicaria allargar el caos i el patiment dels usuaris. Tot i que ells no feien servir aquestes expressions tan contundents. Al final, però, han paralitzat una bona part del servei de Rodalies, han suspès durant setmanes una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat durant un temps encara indeterminat i, per acabar d’arrodonir el drama, estan a punt d’anunciar que l’arribada del TGV a Barcelona no es podrà fer el 21 de desembre perquè les dificultats tècniques són inassumibles.

En la persistència del govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero hi havia qui hi veia exclusivament bona voluntat. Mantenir la data de l’arribada del TGV a Barcelona perseguia marcar un final per al malson en què s’han convertit les obres que ho permetran. Alguns, però, dubtaven de tanta bondat política. Si el TGV entrava a la ciutat dins els terminis acordats, Zapatero complia el seu compromís i, a més, encara quedaven algunes setmanes abans d’eleccions per normalitzar la situació i esperar que l’impacte negatiu s’esvairia de la consciència dels votants.

Sigui com sigui, al final el ministeri ha hagut de prendre decisions duríssimes per als usuaris, en nom d’una pretesa “seguretat” que ell mateix ha posat en perill i, a més, la data sagrada no es mantindrà. A aquestes alçades només els més optimistes –o els més miserables– consideren que tot s’oblidarà quan el TGV arribi a Barcelona i el servei de Rodalies recuperi la normalitat. El calvari que estan patint milers de persones quedarà en la memòria dels afectats durant molt de temps. Alguns dirigents polítics catalans afirmen que la ministra Magdalena Álvarez no ha de dimitir mentre no arregli el desastre que ha perpetrat. Potser encara confien en l’oblit. La ministra hauria de dimitir ara exclusivament per cedir pas a algú amb un mínim de solvència.