Trump ens porta a les muntanyes russes

Els cavallets de fira roden i roden sense provocar ensurts, ni als nens usuaris ni als progenitors. És una atracció ideal per a qui vol fer prevaldre la seguretat dels infants i perquè els pares puguin xerrar entre ells sense por i amb mínima vigilància dels fills. Cada volta és igual a l’anterior i a la propera, només alterada per les salutacions als infants coincidents amb cada gir.

El retornat president dels Estats Units, Donald Trump, no sembla un gran amant de la cadència i la lentitud dels cavallets. Més aviat l’imaginem emetent crits guturals en alguna de les diverses modalitats de muntanyes russes (no les vol de cap altra nacionalitat), fent que l’atracció, pels altres usuaris, generi més pànic pels crits incontinents dels gamberros com ell que per les pròpies accelerades i frenades del recorregut. Trump, però, ha aconseguit fer-nos pujar a tots en les seves muntanyes russes i facilitar-nos un passi de temporada per no haver de baixar a cada volta i mantenir-nos de forma permanent a l’atracció. De fet, hi estem pujats tots nosaltres, però també l’economia, la democràcia, la pau i la guerra, les aliances occidentals, la tolerància, i més enllà, la mentida, l’odi, l’especulació, i per sobre de tot l’egolatria d’aquest president americà.

En definitiva, Trump sacseja tot i tots els que li passen per davant, sense contemplacions i quasi indiscriminadament, sempre que li facin certa nosa per avançar en uns objectius que –diguem-ho tot– són poc concrets i sovint contradictoris. Dit això, aquesta sacsejada pot tenir també elements positius. Com en les muntanyes russes, que a cop de pujar-hi fan perdre pors i vertígens, les bravates del personatge estan tenint alguns efectes optimistes.

En economia i a Europa potser trobem els més rellevants. Fa només dos mesos teníem a Europa uns magnífics fulls de ruta per superar la pèrdua de competitivitat del continent provocada per la baixa innovació i inversió, materialitzats en els informes Letta i Draghi. Els teníem sense que haguessin aixecat cap tipus de reacció pràctica i real per endegar el camí que aturi l’actual decadència europea. Més aviat trobàvem només un hipòcrita reconeixement del problema i un absolut desentendre’s de cap intent de posar en marxa la seva resolució. Doncs bé, només sis o set setmanes després, amb el forfet del parc d’atraccions de Trump plenament vigent, les coses han canviat. A la Unió Europea les bones paraules inútils han donat pas a propostes reactives però ambicioses.

La Comissió Europea s’ha espolsat la mandra del damunt i ha posat sobre la taula una xifra que Draghi va popularitzar en el seu informe, els 800.000 milions d’euros que ara s’haurien d’aplicar només per a les inversions en defensa. Les carantoines de Trump a Putin i per tant l’acceleració de les amenaces a Europa, i el fet cada cop més evident que el govern americà no tornarà a ser garant de la seguretat europea, han concretat, almenys, les primeres propostes. L’encara no designat canceller alemany, Friedrich Merz, està trencant abans de la seva presa de possessió dècades d’amagar el cap sota l’ala a Alemanya, anunciant fer saltar les restriccions pressupostàries constitucionals i acordant un gegantesc pla d’inversions que pot recuperar la tan alacaiguda economia alemanya, motor europeu. Fins i tot en el terreny de les tarifes duaneres, Europa ha reaccionat amb uns reflexos desconeguts per anunciar represàlies si les amenaces comercials dels Estats Units es materialitzessin. De fet a Europa s’ha obviat aquests dies consensuar les propostes i s’han anunciat sense un ple acord les més importants, avui per avui potser encara l’única forma que es posin en funcionament accions reals.

En tot cas, no som encara enlloc. El personatge Trump, més encara que el president Trump, té corda per estona, sobretot si les dades americanes no se li posen massa en contra. Aquests dies, però, la borsa als Estats Units ha donat insatisfaccions i per primer cop en anys s’ha comportat pitjor que les europees. Les dades americanes d’ocupats han decebut els analistes, i la inflació rebota i podria ser la gran perjudicada de les restriccions al lliure comerç, i amb ella, la possible reducció dels tipus d’interès. Les muntanyes russes de Trump han marejat i espantat la resta del món en aquest inici de mandat i encara ens amenacen, però ningú, tampoc el magnat immobiliari de Queens, està immunitzat contra les seves pròpies dèries.