Mobilitat discutible

L’anunci de la lici­tació de nous acces­sos a l’auto­pista C-32 al Maresme ha fet revi­far una vella cone­guda de la comarca com és la rei­vin­di­cació social. Man­cats com estem d’objec­tius comuns en aquest ter­ri­tori allar­gas­sat i de rea­li­tats ben diver­ses, la millora de la mobi­li­tat ha estat històrica­ment un camp ado­bat de llui­tes gru­pals, però que no sem­pre han asso­lit l’èxit. En el cas de la mateixa auto­pista, hi va haver enfron­ta­ments amb les màqui­nes tan bon punt es va con­ti­nuar allar­gant de Mataró a Pala­folls, a començament dels noranta i quan es va fer famosa la defi­nició de “trin­xar el ter­ri­tori” de la qual el Maresme ha fet ban­dera. La via ràpida, però, no es va atu­rar i va con­ti­nuar sag­nant la but­xaca dels soferts ciu­ta­dans durant dècades que es veien obli­gats a uti­lit­zar-la davant una N-2 cada cop més col·lap­sada i con­ver­tida pels muni­ci­pis que s’hi abo­quen en un car­rer més. Roton­des, semàfors i cruïlles han aca­bat con­ver­tint la car­re­tera pràcti­ca­ment en un pas­seig que fora­gita els vehi­cles cap a circuïts més àgils i ràpids. Davant la der­rota del per­llon­ga­ment de l’auto­pista –va con­ti­nuar fins a Tor­dera el 2010–, l’eli­mi­nació dels peat­ges el 2021 i l’anul·lació del TSJC del tram fins a Llo­ret el 2022 es van viure com a grans victòries de les enti­tats, prin­ci­pal­ment eco­lo­gis­tes, que dona­ven suport a una mobi­li­tat menys agres­siva amb el pai­satge. La pau, però, no dura­ria gaire. A prin­ci­pis de març, les asso­ci­a­ci­ons que inte­gren la pla­ta­forma Pre­ser­vem el Maresme van posar el crit al cel pel que con­si­de­ren un des­propòsit. A la zona nord de la comarca el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori ha dibui­xat un nou accés a l’altura de Canet, Sant Pol i Sant Cebrià que pre­veu dues grans roton­des en ter­renys actu­al­ment no urba­nit­za­bles i d’espe­cial pro­tecció. Segons les dades faci­li­ta­des per l’enti­tats, en només 3,6 quilòmetres hi hau­ria tres sor­ti­des si s’acaba tirant enda­vant el nou accés i dei­xant de banda el segon pre­vist a Cale­lla però que va a un ritme més lent. La pla­ta­forma vin­cula l’obra als ter­renys com­par­tits entre Canet, Sant Pol i Sant Cebrià direc­ta­ment al crei­xe­ment urbanístic i a l’espe­cu­lació immo­biliària, més enllà de la millora de la mobi­li­tat que es ven des de l’admi­nis­tració, i repe­teix que és total­ment inne­cessària. Hi han pre­sen­tat al·lega­ci­ons que espe­ren ser escol­ta­des, i l’Ajun­ta­ment de Sant Pol ha estat el pri­mer a rebut­jar el pro­jecte per una­ni­mi­tat i des del ple. A Cale­lla també s’han començat a sen­tir les pri­me­res veus contràries a la segona sor­tida i es pre­veu que l’opo­sició serà forta. Des de les enti­tats, reti­cents a creure en les bon­dats d’inver­tir en més car­re­te­res, no es can­sen de repe­tir que la solució al col·lapse passa per rede­fi­nir les neces­si­tats i apos­tar seri­o­sa­ment pel trans­port públic com a dar­rera solució al vehi­cle pri­vat. En defi­ni­tiva, dei­xar de posar pegats per anar cal­mant els ànims i garan­tir un trans­port públic sufi­ci­ent i eficaç que, com es pot com­pro­var cada dia, ara mateix no exis­teix.