Fa cinc anys estàvem tancats a casa resant, fins i tot els no creients, per no contagiar-nos, perquè no toqués la loteria mortal a ningú del nostre entorn i perquè el malson del coronavirus s’acabés el més aviat possible. A les vuit del vespre sortíem al balcó per aplaudir els sanitaris i la resta de treballadors que llavors vam veure que eren imprescindibles perquè la societat no s’enfonsés del tot. A primera línia hi havia el personal dels hospitals, no només els de les bates blanques, també els que netejaven, traslladaven, alimentaven i organitzaven. Darrere seu, els treballadors essencials, una llista molt llarga no només amb policies i militars, també amb bombers, advocats, funcionaris de presons, treballadors de supermercats, transportistes, repartidors, farmacèutics, veterinaris... i aquells en els quals tots dipositàvem les nostres esperances: els científics. A finals del 2020 van arribar les primeres vacunes i poc després van començar les campanyes de vacunació. Segons les estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, a Europa les vacunes van evitar la mort de 1,6 milions de persones. Ara bé, les vacunes, com qualsevol altre producte farmacèutic, no són completament innòcues (si ho fossin no serviries per a res) i han tingut efectes adversos en una part dels vacunats. Tothom pot entendre que quan s’ha de fer un tractament mèdic es valora l’equilibri entre risc i benefici. I en aquesta balança, els que pateixen els efectes adversos han sortit perdent. Se’ls posa al mateix sac que els diagnosticats de covid persistent, però no és la mateixa situació. De fet, alguns ni tan sols han passat la malaltia, però posar-se la vacuna els ha acabat perjudicant. Reconèixer la seva situació no fa que menystinguem els beneficis de la vacunació, no es tracta de ser provacunes o antivacunes. El que cal és reconèixer la realitat d’aquestes persones i no deixar-les de banda, encara que la majoria ja no hi vulguem pensar, en la pandèmia. Que no se sentin menystingudes sinó acompanyades, que es reconegui la seva situació i que es continuï investigant per millorar els seus símptomes. També s’hi van jugar la vida i ja ho hem oblidat.