Evito agafar el cotxe tant com puc, així que, en conseqüència i per fortuna, no soc usuària habitual dels aparcaments de pagament. Aquesta setmana, però, he estacionat durant una estoneta en una zona blava. Feia tant que no l’usava que vaig oblidar que, un cop al parquímetre, és obligatori introduir la matrícula del cotxe. Com ja poden imaginar, arribat el moment, al cap tenia un ball de números i lletres que era incapaç d’endreçar, així que vaig haver de retornar al vehicle a confirmar l’ordre precís. Em sonava, això sí, que el pagament quedava registrat i que ja no cal exposar el tiquet en una zona visible del cotxe. Amb tot, ho vaig confirmar amb una més que simpàtica treballadora municipal que inspeccionava la zona pintada. Va ser ella qui em va confirmar que, efectivament, no cal deixar el tiquet a la vista, però, tot seguit, em va recomanar, sense cap indici de dubte, mantenir la tradició i deixar-lo a la part davantera. Per què, si ja no cal? Doncs perquè una gran majoria de persones –parlava del 90%–, segons la seva experiència, creuen recordar la matrícula de memòria però s’equivoquen a l’hora de teclejar-la. Si els guardians detecten que l’error afecta només un número, o una lletra, l’interpreten com a tal i no posen la multa. Sense tiquet, la sanció guanya la partida. Tampoc te’n deslliures amb un recurs, encara que puguis demostrar que va ser una equivocació més pròpia d’un nen de parvulari. També és un error comú, segons ella, invertir l’ordre dels números i les lletres, i introduir la matrícula del vehicle habitual el dia que has agafat el cotxe de l’empresa o de la parella. I un darrer consell: no oblideu que ja no es pot fer contraban de tiquets, una tradició que hi ha gent que no desterra. Aquell vell sistema de “et passo el meu comprovant que em sobra mitja hora” ara és una multa com un piano perquè la matrícula ens delata.