Consells per a la zona blava

Evito aga­far el cotxe tant com puc, així que, en con­seqüència i per for­tuna, no soc usuària habi­tual dels apar­ca­ments de paga­ment. Aquesta set­mana, però, he esta­ci­o­nat durant una esto­neta en una zona blava. Feia tant que no l’usava que vaig obli­dar que, un cop al parquímetre, és obli­ga­tori intro­duir la matrícula del cotxe. Com ja poden ima­gi­nar, arri­bat el moment, al cap tenia un ball de números i lle­tres que era incapaç d’endreçar, així que vaig haver de retor­nar al vehi­cle a con­fir­mar l’ordre precís. Em sonava, això sí, que el paga­ment que­dava regis­trat i que ja no cal expo­sar el tiquet en una zona visi­ble del cotxe. Amb tot, ho vaig con­fir­mar amb una més que simpàtica tre­ba­lla­dora muni­ci­pal que ins­pec­ci­o­nava la zona pin­tada. Va ser ella qui em va con­fir­mar que, efec­ti­va­ment, no cal dei­xar el tiquet a la vista, però, tot seguit, em va reco­ma­nar, sense cap indici de dubte, man­te­nir la tra­dició i dei­xar-lo a la part davan­tera. Per què, si ja no cal? Doncs perquè una gran majo­ria de per­so­nes –par­lava del 90%–, segons la seva experiència, cre­uen recor­dar la matrícula de memòria però s’equi­vo­quen a l’hora de tecle­jar-la. Si els guar­di­ans detec­ten que l’error afecta només un número, o una lle­tra, l’inter­pre­ten com a tal i no posen la multa. Sense tiquet, la sanció gua­nya la par­tida. Tam­poc te’n des­lliu­res amb un recurs, encara que puguis demos­trar que va ser una equi­vo­cació més pròpia d’un nen de par­vu­lari. També és un error comú, segons ella, inver­tir l’ordre dels números i les lle­tres, i intro­duir la matrícula del vehi­cle habi­tual el dia que has aga­fat el cotxe de l’empresa o de la pare­lla. I un dar­rer con­sell: no obli­deu que ja no es pot fer con­tra­ban de tiquets, una tra­dició que hi ha gent que no des­terra. Aquell vell sis­tema de “et passo el meu com­pro­vant que em sobra mitja hora” ara és una multa com un piano perquè la matrícula ens delata.