Torna Eto’o, ...i Deco, ...i Ronnie

La cosa s’està posant interessant. El Barça de Lió i el de Montjuïc tenen poc a veure amb el de Santander, Pamplona o Getafe. La reacció era imprescindible i s’ha produït. En aquests partits moltes de les inèrcies negatives que llastaven l’equip (poca intensitat, poca mobilitat i manca de treball pel col·lectiu) s’han superat i les sensacions que han transmès els de Rijkaard han canviat de mig a mig. Els resultats encara no ho han fet (dos empats), és cert, però en aquest nou context no trigaran a fer-ho.

És estèril insistir a discutir si deixar Ronaldinho a la banqueta un partit, dos o els que calgui té beneficis o no per a ell i en quina mesura aquesta absència transitòria ha ajudat o no al canvi d’imatge de l’equip. Ronaldinho és un fora de sèrie i té el potencial per tornar a ser determinant, en Lliga i en Champions, als partits de casa i als de fora. Només cal que estigui a un nivell raonablement alt de les seves capacitats. I, a aquestes altures de la pel·lícula, negar que no ho estava és posar-se una bena als ulls.

El que ens interessa de Ronaldinho no és aquest debat, sinó el rum-rum que corre per les entranyes del Camp Nou, que diu que el Gaúcho s’ha aprimat, que la feina que està fent ja fa setmanes s’està traduint en més rapidesa i explosivitat i que tot això ens acosta a l’objectiu de recuperar aquell jugador desequilibrant capaç de posar-se l’equip a l’esquena i sortir-se’n.

Però dèiem que la cosa es posa interessant i no és només per les sensacions de l’equip, la progressió de Ronaldinho, sinó també per l’arribada d’Eto’o. Un altre rum-rum assegura que, aquest cop, el camerunès ha posat en la seva recuperació un rigor i una cura que no va tenir l’any passat. Probablement la seva reaparició també tindrà un nivell superior.

En tot cas, torna per jugar i l’equip el necessita pel que aporta en caràcter, en pressió, en agressivitat i sobretot en gol. Eto’o sumarà, com sumarà Deco la setmana que ve i Ronaldinho quan torni a l’onze.

Doncs això, interessant.