El futur ja no és el que era

Paul Valéry ja ens advertia que el problema del nostre temps és que el futur ja no serà el que era, i amb l’arribada de Donald Trump el gir ha estat tan espectacular que ha fet miques tot el que ens pensàvem que era sòlid, també pilars que sustentaven les relacions internacionals i les relacions econòmiques. Els tractats i les lleis, i sobretot els organismes internacionals com l’Organització Mundial del Comerç, foren creats per protegir el comerç mundial dels abusos dels poderosos, i Trump els ha esfondrat com si es tractes d’un castell de sorra. Trump, amb tot el desvergonyiment, aplica amb una facilitat espantosa la llei del més fort, i utilitza unilateralment els aranzels com a munició per fer claudicar els seus competidors, els seus adversaris i fins i tot els seus aliats, per tenir-los subjugats. Pel trumpisme el comerç ha passat a ser una arma de guerra, quan fins ara tots ens pensàvem que precisament seria el comerç internacional el que afavoriria la pau. Aquest va ser l’objectiu que va moure Jean Monnet i Robert Schuman quan van pensar que ja n’hi havia prou de les espantoses guerres a Europa i van crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, com a primer graó del que arribaria a ser el Mercat Comú i més tard, la Unió Europea.

El trumpisme ens ha ensenyat que la signatura d’un tractat internacional és un pur formalisme que es pot trencar, o variar-ne unilateralment les condicions que obliguen les parts. En aquests moments el món ja no té ni segures les fronteres, ni els pactes de mútua defensa, ni els convenis econòmics.

Com que tot és mutable, la resposta de les altres nacions també pot ser important i fer repensar la prepotència dels EUA. Veurem com acaba, perquè ja s’aprecien reaccions ciutadanes en contra, propiciant boicots als productes made in USA, i qui més ho ha notat és la marca de cotxes d’Elon Musk, Tesla.

La reacció contundent del Canadà i de Mèxic en l’aplicació d’aranzels com a resposta als de Trump ja ha provocat que analistes dels EUA evidenciïn que tindrà un cost per a les economies dels ciutadans estatunidencs, i per primera vegada s’ha filtrat que Trump estaria estudiant de revertir-los.

En un món i un comerç globalitzat, les polítiques d’aranzels com a represàlia afecten tota la cadena de valor, i aquests rampells del president Trump a l’hora d’imposar-ne són accions més pròpies d’un autòcrata irreflexiu que es mou per impulsos. Això pot repercutir en el creixement de l’economia pròpia i mundial.

De moment, l’empresa dels Estats Units que més ha patit i pateix és Tesla, per la identificació del seu president i principal accionista, Elon Musk, amb Donald Trump i per l’encariment de certs components que venen de fora dels EUA i, per tant, incorporen els nous aranzels. També el desprestigi de la marca comença a ser evident a la borsa i amb accions socials de propaganda negativa. I com que en economia tots els espais que es deixen lliures ràpidament són ocupats pels competidors, les marques de cotxes elèctrics japoneses, europees, coreanes o xineses a les quals no afectarà la política agressiva d’aranzels recuperaran quota de mercat en detriment de Tesla.

De totes maneres tinc dubtes que Trump sigui capaç de mantenir molt de temps aquesta croada mundial. De moment ja hem vist un cas insòlit, propi del trumpisme –que entre altres carències no té ni sentit d’estat ni del ridícul–, un espot a la Casa Blanca per fer publicitat dels Tesla en un país on hi ha altres marques globals de cotxes. El president no ha tingut cap impediment a fer aquesta diferència pel seu amic. Així és com funciona ara l’administració trumpista.