Salou, capital cultural

Aparentment, vist amb una mirada estereotipada, podria semblar xocant que Salou sigui aquest any la Capital de la Cultura Catalana. Municipi turístic per excel·lència, les platges de sorra fina i daurada han catapultat històricament el nom de Salou al d’un turisme gairebé exclusiu de sol i platja, de tovalloles esteses a tocar l’una al costat de l’altra i de guiris amb la pell recremada tombant amunt i avall pel passeig que duu el nom de Jaume I, el rei que fa vuit segles va sortir justament del port natural de Salou cap a la conquesta de Mallorca. Salou ha estat modelat pel turisme. Només cal que vegin que aquí hi ha l’edifici Sol i Mar, el primer bloc d’apartaments d’estiu de lloguer de Catalunya, que data de 1925 i que va ser projecte de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras. Aparentment, no hi hem d’anar a buscar res més que el sol i platja, a Salou. Però en els darrers anys, quan ja fa una dècada i mitja que l’Ajuntament va eliminar els rastres del turisme de borratxera i va frenar activitats com el Saloufest, que portaven universitaris anglesos a desfermar-se a la Costa Daurada, la capital turística ha volgut fer-se valer i mostrar-se com alguna cosa més. Que enguany sigui Capital de la Cultura Catalana va en aquest camí. L’alcalde, Pere Granados, mira més enllà de la sorra fina i vol atraure un visitant que també s’interessi pels xalets modernistes, per la ruta per les trinxeres i nius de metralladores de la Guerra Civil que s’estenen pel litoral salouenc, pels jaciments arqueològics, per les activitats culturals, la gastronomia... Una bona ocasió per redescobrir un altre Salou.