Àlvar d’Orriols i de la vila

A la vila de Gràcia li ha tocat la loteria. Sense buscar-ho, aquest barri de la capital del país amb identitat pròpia acaba de guanyar un nom que hauria d’adquirir la categoria d’heroi nacional gracienc, orgull patri. El personatge en qüestió és el dramaturg, compositor, il·lustrador, escultor i també poeta nascut “en aquesta vila” l’1 de gener de 1894, Àlvar d’Orriols i Lletget. Es tracta de l’autor de Les fogueres del Pertús, el text més impressionant escrit sobre el procés d’èxode dels republicana l’hivern de 1939. A Orriols la ciutat de Barcelona li té compromès un homenatge que s’ha demorat massa en el temps i que ara, en un apassionant gir de guió, és més a prop que mai de fer-se realitat. Serà un homenatge merescut, dels de veritat, i serà a la vila de Gràcia a qui li tocarà fer justícia.

Darrere d’aquesta història hi ha l’editor Carles Gorbs, que ja va tenir l’encert de publicar Les fogueres en la seva versió catalana i que des de fa anys treballa incansablement per fer que la filla d’Orriols, Merceditas, vegi fet realitat el reconeixement públic al seu pare. I vet aquí que tot estava previst i acordat perquè el districte de l’Eixample fes efectiu l’acord municipal per posar una placa de record al dramaturg a la casa on aquest va néixer, el número 53 del passeig de Gràcia, edifici del popular Bulevard Rosa, quan Gorbs es va plantejar el dubte de si realment la numeració actual del carrer és la mateixa que hi havia a finals del segle XIX, quan Orriols va néixer. I l’instint de Gorbs va la va encertar: aquell no era el lloc.

La mosca que va picar la curiositat de l’editor era la referència a la casa de la Marquesa que es fa constar en la partida de naixement d’Orriols i de la qual no havia sentit a parlar mai. Gorbs va contactar amb persones coneixedores de la història de la ciutat, i del passeig, com el cronista Lluís Permanyer, però ningú li sabia donar notícia d’aquesta casa, i encara menys vinculada a la ubicació del Bulevard Rosa.

La resposta a l’enigma era a l’Arxiu Contemporani de Barcelona i en la perícia del seu responsable, que quan Gorbs s’hi va posar en contacte li va demanar que li passés la partida de naixement, i en aquest document s’hi diu de forma clara que “aquest nen va néixer al passeig de Gràcia d’aquesta vila número cinquanta-tres, segon (casa de la Marquesa)”. L’expressió d’“aquesta vila”, municipi independent fins al 1897 amb un terme que arribava fins a l’altura del carrer Provença, i la referència a la casa de la Marquesa correspon a la finca que hi havia a la part alta dels Jardinets, fent xamfrà amb Sèneca, en un solar ocupat avui per un edifici modern d’oficines de la Generalitat. La casa va ser un enclavament històric que el 1856 va ser escenari tràgic d’un aixecament popular que hi va haver a la ciutat i que va acabar amb la mort d’uns militars, l’incendi del lloc i la represàlia posterior de l’exèrcit afusellant 17 revoltats en aquell mateix indret.

Gorbs és ara un home feliç perquè ha pogut localitzar amb exactitud el lloc on va néixer Orriols i on s’haurà de posar la placa de reconeixement. Ho serà més quan la burocràcia municipal acceleri i traspassi l’expedient del districte de l’Eixample al de Gràcia, que és el que haurà d’assumir l’organització de l’acte. Que s’afanyin, els 90 anys de la Merceditas no poden esperar.