Doble vara de mesurar

En les últi­mes set­ma­nes, els suc­ces­sos esde­vin­guts a Salt han posat de mani­fest, un cop més, la doble vara de mesu­rar amb què ana­lit­zem i pre­sen­tem les pro­tes­tes segons qui les pro­ta­go­nitza. Sense jus­ti­fi­car cap forma d’expressió vio­lenta, m’agra­da­ria enten­dre les cau­ses que moti­ven dife­rents llui­tes i la manera com aques­tes s’expres­sen, defu­gint els grans titu­lars i refle­xi­o­nant sobre el seu trac­ta­ment dife­ren­ciat segons els seus pro­ta­go­nis­tes.

Aquests dies s’ha fet evi­dent el biaix racista de certs mit­jans de comu­ni­cació sobre el trac­ta­ment de situ­a­ci­ons simi­lars. Si fem memòria, podem recor­dar les pro­tes­tes post­sentència d’Urqui­na­ona, les llui­tes labo­rals dels asti­lle­ros de Cadis i el Fer­rol, o les mobi­lit­za­ci­ons dels miners astu­ri­ans, totes elles amb moments de resistència vio­lenta que, en molts casos, van rebre la sim­pa­tia d’una part de la ciu­ta­da­nia i van ser ana­lit­za­des pels mit­jans de comu­ni­cació des d’una pers­pec­tiva que bus­cava enten­dre’n les cau­ses pro­fun­des, des del rigor. La situ­ació vis­cuda a Salt, en canvi, ha estat abor­dada des d’una òptica ben dife­rent. No s’ha fet un esforç per com­pren­dre què ha por­tat una part de la població a expres­sar el seu des­con­ten­ta­ment, la seva ràbia i la seva impotència al car­rer. En lloc d’això, s’ha optat per cri­mi­na­lit­zar els mani­fes­tants sense con­tex­tu­a­lit­zar-ne les rei­vin­di­ca­ci­ons ni les con­di­ci­ons soci­als i econòmiques que hi ha al dar­rere, i posant el focus en el seu color de pell o la seva religió. La difi­cul­tat en l’accés a l’habi­tatge deri­vada de l’espe­cu­lació immo­biliària, la deso­cu­pació juve­nil, l’estig­ma­tit­zació, l’exclusió social o el racisme ins­ti­tu­ci­o­nal, han que­dat en un segon pla. Aquests enfo­ca­ments desi­guals posen en evidència que no totes les pro­tes­tes reben el mateix trac­ta­ment ni totes les llui­tes es valo­ren de la mateixa manera. La pre­gunta, doncs, és ine­vi­ta­ble: per què algu­nes expres­si­ons de des­con­ten­ta­ment són legítimes i d’altres es des­qua­li­fi­quen automàtica­ment?, quins interes­sos hi ha en crear aquests dis­cur­sos? Volem ali­men­tar dis­cur­sos xenòfobs i racis­tes o volem cons­truir una soci­e­tat justa i equi­ta­tiva, capaç d’enten­dre i donar res­posta a les neces­si­tats de tots els seus ciu­ta­dans, inde­pen­dent­ment del seu ori­gen o la seva con­dició social?