Públic? Privat? 100% català!

L'altre dia reconeixia el conseller Joan Puigcercós a Mònica Terribas que, tot i que ERC està per suprimir els peatges a les autopistes, si els empresaris no s’haguessin espavilat als anys 60 del segle passat les highways catalanes haurien trigat més a arribar que el TGV. Però ho van fer i vam guanyar la cursa amb la Montgat-Mataró (1969) i un segle abans va succeir el mateix amb els ferrocarrils: un indià mataroní, Miquel Biada, va fer el primer camí de ferro de la Península, de Mataró a Barcelona –curiosament el mateix itinerari de la primera autopista de l’Estat–. Era el 1848, i el 1851, la reina Isabel II inaugurava el tren de la fresa, entre Madrid i Aranjuez. (Per cert que un pont encara en ús d’aquesta línia va patir recentment uns desperfectes, però com que la ministra Álvarez s’hi va posar de seguida, no va passar res).

Bé. Ja em perdonaran l’excursió històrica, però resulta que corre la brama segons la qual els empresaris mobilitzats per l’aeroport del Prat, els de l’acte de l’IESE , no volen salvar la “dignitat nacional” sinó les seves butxaques. D’acord que si l’empresariat s’hagués mullat una mica més amb l’Estatut, per exemple, avui seríem molt menys dependents. Però per si no en teníem prou amb la paranoia centralista d’AENA, té nassos que ara que sí que es mouen ens posem a discutir si el Prat ha de ser públic o privat. ¿És que Iberia no en fa, de negoci, al hub que l’Estat li ha regalat a Barajas? Però vaja, tranquils els col·lectivistes perquè cap partit, que al final són els que fan les lleis, vol privatitzar res. Públic? Privat? Hi ha de tot a la UE. I, això sí, de gestió centralitzada, només a Espanya i a Romania. Promesa de Zapatero: participació de la Generalitat “molt determinant” al futur consorci. I per què no al 100%? Per què podem gestionar els hospitals o l’ordre públic al 100% i l’aeroport no? ¿No havíem quedat que la Generalitat també és administració de l’Estat espanyol?