"Resposta unitària"
D'AVUI.cat
A poc a poc, a mesura que es va acostant la data –incerta, però pròxima– de la sentència del Tribunal Constitucional, els partits catalans comencen a empènyer la societat, amb cautela, cap on a ells creuen que els interessa.
El primer moviment va ser la famosa visita a domicili del president Montilla a Josep Antoni Duran Lleida. En sortir tots dos van dir que després de la sentència calia “una resposta al més unitària possible”. Bé, lloable intenció.
Dies després, el mateix Montilla va insistir que cal una “resposta unitària” davant l’enèsima amputació d’allò que un dia va sortir del Parlament. Sobretot, sense caure “a la trampa de proposar al poble de Catalunya horitzons improbables i camins inviables”. I ara ha estat Josep-Lluís Carod-Rovira qui ha volgut ser més explícit encara: “La resposta amb més força nacional només pot ser aquella que representi la majoria de la nació. No pas, doncs, la que provoqui satisfacció només a una part dels catalans”. Caram.
Ara ja només queda saber què vol dir resposta unitària per al PSC, que serà l’encarregat de la definició.
