Carod avisa PSC, CiU i ERC que la reacció al TC ha de ser unitària

Imbuït de vicepresident de cap a peus, Josep-Lluís Carod-Rovira va fer ahir el seu balanç de dos anys de legislatura reivindicant l’obra de govern i avisant tots els partits –també el seu– que la resposta a una hipotètica sentència desfavorable del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha de ser unitària, tal com va defensar José Montilla en la conferència de balanç de dilluns. Intentant posar a la pràctica l’aposta per l’estabilitat i la “credibilitat” que va llançar dimarts en la conferència en què es va postular per encapçalar el projecte republicà a les pròximes eleccions, Carod va apel·lar a la responsabilitat dels partits per donar una resposta que “representi la majoria de la nació” i va posar com a l’exemple la unitat exhibida amb l’Estatut del 30 de setembre.

La reacció al TC és una de les incerteses que haurà d’afrontar el govern, i una de les que més preocupen les formacions que l’integren. En els documents aprovats als respectius congressos, tant CDC com ERC defensen impulsar un referèndum per sotmetre a votació el text retallat, una possibilitat que no comparteix el PSC, però tampoc els socis d’Unió a la federació. La possibilitat que els convergents aprofitin l’avinentesa per tibar la corda i arrosseguin els republicans a posicions que els enfrontin als socialistes preocupa també ERC, d’aquí que proliferin els missatges d’unitat. A més de Carod, el conseller Jordi Ausàs s’hi va referir com a “únic pla B” i Joan Puigcercós també ho va defensar fa uns dies. “No pot ser la resposta que provoqui satisfacció només a una part dels catalans o bé la que tranquil·litzi les consciències dòcils d’una altra part”, va advertir Carod.

Davant de bona part dels consellers de l’executiu i de molts dirigents i diputats d’ERC –entre els quals Puigcercós, Vendrell, Benach i Portabella–, Carod va pronunciar una conferència –Catalunya líder, Catalunya al món– de marcat to socioeconòmic, en què va cridar a buscar una “sortida catalana a la crisi”, al marge del govern espanyol, que “dificulta” el progrés català.

Va reclamar unitat civil, un “compromís per Catalunya”, a l’entorn de grans apostes estratègiques, que va xifrar en almenys quatre: una direcció única i coordinada que englobi la gestió del port, l’aeroport, la Zona Franca i la Fira de Barcelona (l’anella logística); rellançar el sector industrial, potenciar l’acció exterior del govern i posar èmfasi en la cohesió social. Carod va tancar l’acte amb una crida a superar el “derrotisme emocional permanent”.