Qui cregui que no hi ha prou motius per procedir al tancament de la prefectura de Via Laietana 43 malgrat les desenes de casos de tortures documentats, que es pregunti si no és un argument de pes el fet que aquest establiment policial va ser també, en el seu dia, un eix de col·laboració del règim de Franco amb l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler. No només hi ha un vincle entre els nazis i el naixement de la policia política de Franco, des de Barcelona la Brigada Politicosocial va col·laborar tant com va poder perseguint els que van plantar cara al terror nazi.

El cas de la britànica Mavis Bacca n’és un exemple nítid, i el pòdcast que porta per nom La violinista anglesa, la millor manera de conèixer qui va ser aquesta dona i com va patir la brutalitat del règim franquista. El pòdcast, guionitzat per Toni Strubell, dirigit per Jordi Salas, amb producció de David Domínguez i les veus d’ETC Teatre, consta de deu capítols i ara s’estan posant en solfa els dos últims. El relat sonor estira el llibre Acusada d’espia que sobre la seva pròpia vida va escriure Bacca el 1997 i que ella mateixa, amb 86 anys, va venir a presentar a Barcelona quan Pòrtic en va publicar la versió en llengua catalana.

El llibre autobiogràfic va ser un èxit però la memòria és traïdora i la història, sepultada pel pas dels anys, és injusta, massa oblidadissa. Per aquest motiu és un encert tornar a posar el cas Bacca en primer pla de l’opinió pública gràcies a les noves tècniques i el recurs comunicatiu del format pòdcast, que permet una connexió especial, diferent, intensa, entre l’oient i la història.

La violinista anglesa, amb perfum d’aires de Casablanca i d’altres relats que han convertit en mítica la resistència contra l’expansió dels nazis més enllà dels territoris dominats pel seu exèrcit, pren un caire tràgic quan Mavis va ser detinguda per la policia política per la seva implicació en un entramat clandestí que ajudava els jueus en trànsit per Barcelona. El capítol número 7 entra de ple en aquest revolt tràgic de la vida de Bacca a la capital catalana quan va ser traslladada a la prefectura superior de policia, a la Via Laietana, i allí va conèixer els terribles mètodes de la Brigada Social.

El pas de la dona per la prefectura no va ser qüestió de dies, sinó de setmanes. Ella mateixa explica que va arribar a perdre la noció del temps, incapaç de delimitar la durada d’aquest captiveri fins que un dia va ser traslladada a la presó de les Corts. A Via Laietana 43 la sort de la detinguda va dependre dels capricis d’Eduardo Quintela, refinat i cínic torturador, “home de cultura”, segons el defineix la mateixa Bacca, que va decidir que la seva hostatge passaria els dies tancada en un despatx on, de dia, havia de conviure amb els “rudes i primaris” policies i de nit intentar dormir improvisant un llit amb quatre cadires. L’altre nom que assenyala Mavis és un policia que identifica com a Placer, un monstre que la va fustigar psicològicament fins al límit de l’extenuació.

Mavis Bacca va morir el 2005 amb 97 anys però la seva història viurà per sempre, gràcies al llibre que va escriure, al pòdcast que ara es realitza i a tots els que treballen sense defallir per alliberar l’edifici de Via Laietana dels seus actuals usos policials i transformar-lo en un espai de memòria.