Anuncis d’abans

A partir del coneixement del mercat, la publicitat busca persuadir els possibles consumidors de la bondat dels seus productes. Però diversos anuncis de les dècades més o menys centrals del segle passat, en castellà evidentment, avui serien inconcebibles, fet que demostra com ha canviat radicalment la percepció social i sanitària d’alguns d’ells. És el cas de les begudes alcohòliques, un dels sectors que sempre s’han publicitat activament. Un exemple d’això el trobem en un anunci que recomanava el consum de vi. S’hi veia un home que se n’omplia un vas mentre menjava, i el text que acompanyava la imatge era així de demolidor: El uso del vino a dosis moderadas no es peligroso. Beba en cada comida una botella de tres cuartos de litro, afirmació que s’atribuïa a un membre de l’Acadèmia de Medicina! Avui s’entenen per dosis moderades de vi l’equivalent, com a molt, a un o dos vasos al dia, i hi ha criteris més estrictes que propugnen l’abstenció total.

Uns altres productes, avui força oblidats, són els vins quinats, al quals s’afegia quinina, que té certes propietats medicinals com a tònic i feia venir gana. Els que tinguin ja una certa edat recordaran els anuncis de Kina San Clemente, que da unas ganas de comerrrr!! Es feia amb vi dolç, que contrarestava el gust amarg de la quinina. També hi havia la Quina Santa Catalina, que deia que es medicina y es golosina. Amb les quines, orientades sobretot a la canalla, encara que també hi havia adults que en prenien, s’habituava els infants aviat, poc o molt, al consum d’alcohol, cosa avui del tot impensable. I no oblidem que llavors, a més, era relativament freqüent donar-los pa amb vi i sucre –el sucre avui també està força qüestionat i cada vegada més es recomana reduir-ne el consum–.

Un altre anunci absolutament condemnable és un del conyac 103: ¡Automovilistas! Antes de emprender un viaje, beba una copa de coñac 103 ¡¡no más!! Se sentirá reconfortado y con completo dominio de sus nervios. Un conyac pot generar la sensació d’un cert relaxament, però afecta la coordinació motora i els reflexos de la persona, essencials en la conducció. No acaben aquí les “virtuts” del 103: ¡La gripe acecha! Un arma bien dirigida. Defiéndase con Brandy 103. També va ser molt popular un anunci del conyac Soberano, que avui seria inacceptable per masclista: Soberano ¡es cosa de hombres! En la mateixa línia, tenien una evident flaire masclista els anuncis de l’emulsió Plus-Forma per guanyar pes, dirigits a les dones amb reclams com No sea flaca o No sea delgada... Plus-Forma añade peso a su cuerpo, perquè, segons els gustos de l’època, fossin més exuberants i atractives.

La cervesa es publicitava amb anuncis que avui no es permetrien. Cruzcampo en tenia alguns que induïen a beure’n a tota la família. En un, per exemple, sota el lema Lleve a su casa una bebida para todos, s’hi veia una mestressa de casa que en servia als seus dos fills, i en un altre, sota el dibuix de quatre infants que en bevien, el text deia Mamá lleva siempre a casa Cruzcampo. Con Cruzcampo, la comida resulta más grata y digestiva que con cualquier otro tipo de bebida. Anava en la mateixa línia l’anunci d’una altra cervesa, per bé que mostrava una certa prudència en aconsellar la consulta a un facultatiu: Por su poder depurativo y digestible, la Cerveza San Miguel contribuye a la fácil asimilación de las comidas. Puede darla a sus niños, preguntando primero al médico si lo aconseja.

Altres anuncis d’aquells anys sobre productes que no tenen a veure amb l’alimentació, tampoc passarien el sedàs d’avui dia. Dos ben significatius tenen a veure amb el fet de fumar. Me curé fumando, deia un dels Cigarrillos Balsámicos del Dr. Andreu que es venien a les farmàcies per als asmàtics. L’altre, que també promocionava uns cigarrets, però no balsàmics, feia servir la imatge de futbolistes: Di Stefano juega con más ganas... porque fuma Caravanas. Pot sorprendre que es parli de tabac en aquest article, però, encara que sembli estrany, l’inclou el Codi Alimentari Espanyol. Aquí és gairebé inevitable recordar la frase atribuïda a Winston Churchill quan li van preguntar com és que havia viscut tants anys. Bevedor i fumador empedreït, contestava que era perquè estabornia els microbis amb el fum del tabac i els ofegava amb whisky.

Actualment, els coneixements científics i els criteris socials no permeten certes formes de publicitat que promovien hàbits no saludables. Hem progressat força, però encara hi ha anuncis que són discutibles. En la publicitat, sempre s’ha d’aplicar el criteri científic.