Bush, Cheney i la posteritat
El president i el vicepresident dels Estats Units, que d’aquí a tres setmanes deixaran els seus càrrecs, semblen entossudits a reescriure la historia per millorar la imatge que deixen a la posteritat. Ambdós han donat diverses entrevistes i tots dos prometen escriure llibres sobre els seus anys de poder. El que Bush i Cheney tenen en comú amb el seu afany per polir la imatge que deixen per a la història és el desig d’emmascarar una etapa imprudent i negligent. És cert que hi ha matisos: mentre que Cheney declara que “no es penedeix de res” del que ha fet durant vuit anys com el vicepresident més influent de la historia recent dels EUA, l’explicació de Bush sembla més humil quan diu que “no estava preparat per a la guerra” i en dóna la culpa als seus espies per no saber amb seguretat si Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva o no.
La realitat és que el balanç de l’administració Bush-Cheney és considerablement patètic malgrat les explicacions de darrera hora. Bush ha implicat els EUA en dues guerres mal gestionades a l’Iraq i l’Afganistan, ha enfonsat el prestigi nord-americà al món àrab i entre els seus propis aliats amb els escàndols de tortura a presoners a Guantánamo i Abu Ghraib i amb els trasllats escassament legals de detinguts. A més d’això, sota la presidència i la negligència de Bush ha esclatat la pitjor crisi econòmica de la història del capitalisme i el govern dels EUA ha tornat a caure en un dèficit gegantí. Per si amb això no n’hi hagués prou, Bush no ha sabut gestionar ni tan sols els desastres naturals, com va deixar palesa la seva tardana reacció després de l’huracà Katrina.
Els intents de reescriure la historia difícilment modificaran la imatge d’ineficiència que els vuit anys de Bush deixen per a la posteritat. Ara, quan el món es prepara per acomiadar-se del pitjor govern que la superpotència nord-americana ha tingut en dècades, les esperances en un canvi prenen més força que mai. Les enèrgiques promeses fetes per Barack Obama durant la campanya presidencial, que han baixat de to darrerament, semblen més urgents que mai. El llegat de Bush i Cheney, malgrat els seus esforços per maquillar-lo, sembla destinat al llimb que la història reserva per als seus períodes més ombrívols.
