El factor Hunold

Ves per on, l’exemple d’Air Berlin serà una bona mesura per comprovar, amb un test fàcil i indicatiu, quina és la rellevància de les nostres institucions i fins a quin punt hem aconseguit visibilitat internacional a través del sistema autonòmic.

Òbviament, si el director general d’una companyia qualsevol hagués ofès els parlants d’una llengua amb Estat, la nota de disculpa hauria arribat en qüestió de dues o tres hores. Ell mateix n’hauria apressat la difusió per por de perdre negoci estúpidament, un error que, de forma inevitable, es paga amb el càrrec. I el que és segur és que Air Berlin no voldria enemistar-se amb les institucions d’un país en el qual opera.

Veurem què passa. Perquè Joachim Hunold té una segona opció. Si entén (o li fan entendre) que les institucions catalanes i balears no són importants, o bé pensa que no tenen cap intenció seriosa d’actuar, aquest senyor alemany ignorarà olímpicament els qui es queixen. És més, potser acabarà pensant que ell solet ens ha donat una lliçó que mereixíem per no ser prou espanyols. Copets a l’esquena no n’hi faltaran.