Saltar la barrera

En l'homenatge a Jaume Vicens Vives celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va reconèixer que l'encaix de Catalunya en un marc espanyol ha topat “amb una barrera molt infranquejable”. Paraules que em recorden una anècdota del senador Bob Kennedy: “Una calorosa tarda d'estiu corríem amb els meus germans i uns amics pels camps de Massachusetts, quan, de sobte, un mur ens barrava el pas. Sense més, vam llançar les gorres a l'altre costat, vam enfilar-nos, vam saltar i, així, vam continuar endavant”. No puc creure que els catalans que varen referendar l'Estatut i tornat a referendar i defensar en la grandiosa manifestació del 10-J, no puguin saltar a l'altre costat. Cap a la llibertat que ens ha de donar una veritable autonomia i, no em voldria cansar de repetir-ho, la facultat de governar-nos per les nostres pròpies lleis. No per les que ens volen anul·lar i imposar amb una democràcia de tan baixa qualitat com l'espanyola. Saltar a l'altre costat vol dir no acceptar –el president de la Generalitat el primer– la sentència polititzada i injusta contra l'Estatut –ja retallat– per un TC nacionalista espanyol ja caducat. L'Estatut llançat al TC pel PP sense cap justificació, només per anar contra el que representa la nació catalana i l'autonomia.

Resulta indignant que el Parlament en ple no hagi ja publicat un decret, avalat o no pel govern espanyol, pel qual es proclama que l'Estatut referendat pel poble català, s'aplicarà sense cap modificació i en la seva totalitat. Cap altra autonomia espanyola ni molt menys qualsevol de governada pel PP, hauria acceptat aquest despropòsit. No tenen ni idea del mal que fa a Catalunya el conformisme, la covardia i l'abaixar sempre el cap, que porten a un miserable col·laboracionisme polític i capitalista amb una Espanya que no vol acceptar que és una nació de nacions i aquest és el motiu de la seva mediocritat supina. Portugal, Grècia, Espanya els darrers països d'Europa, 4 milions de treballadors a l'atur, tota una vergonya empresarial i governamental. Diu Jordi Pujol que molta gent es pregunta: “I ara què?” Doncs plantar cara a aquella Espanya totalitària que no accepta el pluralisme, el plurilingüisme i una autonomia que estimi la llibertat i el progrés. Espanya és un fre i una espoliació insaciable per Catalunya. Per damunt de tot i abans de les eleccions, volem la integritat del nostre Estatut, per respecte a la dignitat del poble català i l'autonomia.