La pesada creu de Mijatovic

Escoltar Pedja Mijatovic ja demana normalment fer un exercici de paciència, però quan el seu objectiu és parlar del Barça el seu discurs no és més rellevant que el que s’escupen a la cara dos boxejadors quan es fan els malcarats i es diuen qualsevol bajanada per provocar-se, intimidar-se, fer el milhomes o simplement amagar les seves pors en els dies previs al combat.

Mijatovic deu pensar que té combat d’aquí a quinze dies amb motiu del clàssic al Camp Nou i això deu ser com un xec en blanc per deixar anar ximpleries a discreció, començant per això de menystenir públicament Ronaldinho, alimentant l’afer de la seva sortida del club i també furgant en el “mal ambient” del vestidor.

Entenem que des del Madrid es vulgui donar per mort i enterrat el cicle de Ronaldinho al Barça, perquè aquest cicle ha situat el madridisme en una posició d’inferioritat en molts aspectes i encara fa por. Esclar que una certa dosi de comprensió també l’hi hem de dispensar a Mijatovic, veient les campanyes que des del mateix entorn blaugrana ja posen Ronaldinho rumb a l’espai exterior.

La realitat, però, és que no trobes culers disposats a canviar cromos amb el Madrid. Ronaldinho per Robinho?, per Robben?, per Van Nistelrooy o Raúl? El que el culer vol i espera és que Ronaldinho s’espavili i torni a l’equip en condicions de fer patir els rivals i fer disfrutar el personal, com feia abans. I el que transmet el brasiler aquests últims dies és que això pot passar.

Tota la comprensió també per a un Mijatovic que necessita justificar permanentment els highlights de la seva gestió. Per exemple, fitxar Capello per tres temporades i un any després donar-li la puntada de peu a preu d’or tot i guanyar la Lliga; o pagar 30 milions d’euros pel central Pepe i haver de sentir-se que ha sucat en l’operació; o veure com els 36 de Robben, els 14 de Drenthe i, en general, els 120 milions invertits aquest últim estiu en fitxatges de segona han complert un terç de temporada en la més absoluta discreció.