Les sortides escolars i el sentit comú

El Síndic de Greuges pot actuar d'ofici en tot allò que li sembli adient i, per tant, també pot analitzar tant com vulgui el conflicte entre el Departament d'Educació i els mestres que ha portat alguns centres a suprimir les sortides acadèmiques i de lleure com a protesta per la reforma legislativa del sector. A veure, però, si amb una mica de sort d'aquesta anàlisi el síndic pot concloure que el que ens convé més a tots plegats és incorporar a aquesta discussió una mica més de sentit comú del que es pot endevinar darrere de les referències que ell mateix fa a una presumpta vulneració dels drets dels infants o de la possibilitat que alguna federació de pares d'alumnes denunciï els centres que han suprimit aquestes activitat.

És francament trist i lamentable que ens hàgim hagut de posar a reflexionar sobre les sortides i les colònies escolars arran d'una rebequeria del col·lectiu docent, quan es tracta d'una qüestió que hauria d'haver estat resolta fa temps perquè n'ha caducat el sentit i els mètodes que es fan servir.

Amb la perspectiva de desenvolupament de mitjans tecnològics que tenim al davant, les sortides culturals i els viatges d'estudis constitueixen una despesa supèrflua de diners per als pares i de temps i energia per als mestres, perquè no hi ha res que els escolars no puguin veure o saber des de l'escola o des de casa. El desplaçament per atansar-se al coneixement ja és cosa del passat.

I si parlem del lleure, del contacte amb el medi natural o de qualsevol altre aspecte lúdic –i complementari–, ja començaria a ser hora que deixéssim d'exigir als mestres que siguin també pallassos, entrenadors, guies, monitors de lleure, monitors d'esport, infermers i vigilants i que s'hagin d'enrolar si us plau per força en excursions que els requereix una dedicació i una altíssima responsabilitat que ningú no els compensa.

Hi ha, en aquest país, excel·lents professionals del lleure per a totes les edats, i especialment per a joves i mainada. No seria més racional i millor per a tots contribuir a estructurar sòlidament aquest sector complementàriament a l'educatiu i oferir, alhora, un alleujament als ensenyants i als pares?