Entre ètica i cosmètica

Darrerament, moltes organitzacions, tant de signe empresarial com social i cultural, s'han afanyat a elaborar un codi d'ètica o bé una guia de bones pràctiques. Fins i tot un club esportiu tan rellevant com el Futbol Club Barcelona, ha fet el seu codi d'ètica. Aquest creixent interès per l'ètica suscita molts interrogants en els que ens dediquem professionalment a la recerca i a la docència en ètica aplicada. Sense fer cap judici d'intencions, no hi ha dubte que aquest esclat pot respondre a motivacions diverses, i no totes, precisament, de naturalesa ètica. En alguns països, a l'hora d'auditar la qualitat d'una organització, es considera com un element a tenir en compte si disposa o no d'un comitè d'ètica.

En contextos de crisi de credibilitat i d'escepticisme, cal recuperar de nou la confiança del destinatari. Solament si es recupera aquest pacte fiduciari, és possible l'activitat empresarial i l'intercanvi fluid entre venedor i consumidor. Si l'organització és capaç d'associar el seu producte a la paraula ètica, és molt probable que tingui un bon ressò per part del consumidor. Si el consumidor veu que el producte, a més a més de ser barat, s'ha elaborat complint els requisits ètics mínims i respectant els drets dels treballadors que l'han fet possible, és molt lògic que s'inclini a comprar-lo, però això pressuposa un consumidor responsable i sensible que no tan sols es guia pel criteri econòmic sinó que també té en compte l'ètica a l'hora d'exercir el seu acte de consumir.

Encara som lluny d'aquest consumidor ideal. Bona prova d'això és que molts prefereixen comprar productes que s'han elaborat en països on es vulneren sistemàticament els drets humans en lloc de gastar més diners en productes que s'han fet complint totes les normatives i legislacions. La competència és deslleial.

Si aquesta allau de Codis d'ètica, de guies de bones pràctiques, serveix per millorar els processos de producció i el respecte als drets dels treballadors, haurà estat útil per millorar la qualitat del teixit industrial de casa nostra. Si solament és una marca que es penja a la pàgina Web de l'organització, perquè el navegant en prengui nota, només haurà servit com a material cosmètic. El futur ens permetrà decantar-nos amb més rigor i examinar més a fons les organitzacions que ara aposten per l'ètica.

Amb tot, cal dir que és una bona notícia que una organització desitgi elaborar un codi d'ètica, perquè indica una voluntat. Si tingués molts draps bruts per amagar, difícilment encarregaria a un comitè extern l'elaboració d'un codi i el seu seguiment en l'interior de l'organització. Un codi, en si mateix, no garanteix la bona praxi, però si va acompanyat d'un comitè independent de la cúpula de l'organització que vetlli pel seu bon funcionament i per la irradiació dels valors que s'hi proclamen, pot ser un instrument útil per millorar en transparència, en eficiència i en honestedat.

Una societat ètica no es construeix sense tenir en compte la responsabilitat dels cossos socials intermedis. Persones justes en institucions justes és, com diu Paul Ricoeur, la base d'una societat ètica. Cal esperar, doncs, que aquest interès per l'ètica signifiqui el començament d'un nou paradigma, l'auguri d'un món que transcendeixi el desgastat individualisme i el cinisme postmodern.