Casal amb bufera
Em torno a sentir obligat a escriure sobre el Casal Sant Marc (casal de la gent gran) del meu poble, Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). Em sap una mica de greu la localització tan casolana, però és que al Casal Sant Marc hi passen coses que no es poden passar per alt de cap manera. I com que avui dia és tan difícil trobar coses que funcionin, doncs per això és necessari que en quedi constància en algun lloc, encara que sigui tan minsa com la d'aquest paper.
No ha sortit als mitjans, no hi ha hagut cap escarafall divulgatiu, però sàpiguen que el casal del meu poble ha celebrat l'anomenada Primera Setmana de la Gent Gran amb un èxit local aclaparador, amb una organització perfecta i també, és clar, amb una gran feinada que els membres de la junta han fet amb un optimisme i bona cara que no resulten gens habituals.
Una setmana amb actes de tota mena: conferències, concerts, excursions, desfilades, esmorzars de brasa i porró, i rematada amb un magnífic i multitudinari dinar d'arròs i pollastre. Mirin si són bona gent, aquesta tropa de la junta, que van demanar cinc vegades (cinc!) perdó en públic per la megafonia perquè, al dinar, set persones havien quedat durant vint minuts sense arròs. La causa havia sigut l'embranzida, abundor i alegria a l'hora de repartir la gran paella entre 154 comensals.
