Torna l'ós
A Hokkaido, la segona illa del Japó, hi conviuen sis milions de persones i dos mil óssos de la subespècie Ursus arctos lasiotus. Milions de turistes passegen cada any per les muntanyes, boscos i parcs naturals d'aquella illa al nord de la gran Honshu. Amb ciutats tan conegudes com Sapporo, la capital, on el 1972 es van fer els Jocs Olímpics d'hivern. Certament, aquest 2010, després de molts anys de coexistència, la superpoblació d'ungulats, junt amb la manca d'aliment a causa de la sequera, ha fet que es registrin incidents tràgics: una vuitantena d'atacs i quatre morts. Per això, a Hokkaido s'han donat permisos per caçar uns 400 óssos, per regular-ne la població i evitar que la manca d'aliment els obligui a baixar a zones humanitzades. Als Abruços, a prop de Roma, la convivència entre una població de prop d'una setantena d'óssos de la subespècie Ursus arctos marsicanus és exemplar. A Astúries, la població de la subespècie Ursus arctos pyrenaicus s'acosta als dos-cents exemplars, la cohabitació crea riquesa: l'ós ha esdevingut una font d'atracció turística. A Somiedo els ha salvat l'economia. El retorn de l'ós als Pirineus orientals és important, una gran notícia de la qual cal fer una lectura positiva. I preventiva, però no alarmista. Entre altres coses, l'ós és un depredador del senglar i pot contribuir a controlar aquesta plaga de l'agricultura.
