Calen els partits polítics?

No sé, potser dec ser un romàntic i em devien marcar les pel·lícules d'aventures de la Sesión de tarde i dels programes dobles del diumenge a la tarda, però a hores d'ara em costa molt trobar una utilitat pràctica al paper dels polítics en la societat sense ser profundament crític i negatiu. I no cauré en la defensa fàcil, en la demagògia barata d'omplir-se la boca de proclames basades en postulats teòrics sobre la necessitat de la tasca política com a reguladora de les nostres vides. La teoria l'accepto, el que ja em costa més és assumir la pràctica. Com és possible que les ideologies polítiques siguin tan i tan primes que, posem per cas (qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, és clar), un militant d'ERC es passi a Reagrupament i al cap de quatre dies s'apunti a Solidaritat? Com pot ser que un jovenet sense ofici ni benefici (tret de viure d'un correu electrònic que va enviar amb au fènix missatgera) renunciï a ERC i es passi a Convergència, partit que, a més, acull a so de bombo i platerets destacats membres del socialisme amb càrrec i responsabilitats? Com pot ser que després de governar plegats durant set anys, tothom renegui del pacte i digui que el fins fa quatre dies aliat és una mala influència i el pitjor company que es pot tenir a la vida?

La pregunta seria: si les ideologies són tan primetes que algú que pensa d'una manera es pot apuntar a l'oposició sense cap problema només buscant més responsabilitat o un càrrec, cal tenir partits polítics que s'omplin la boca de postulats teòrics i d'idees abrandades que, a més, varien segons el moment concret en què són verbalitzades? D'altra banda tenim el president de la Generalitat i tots els polítics que perden el nord quan els criden per anar al Polònia. Ja sé que s'ha de ser plural, obert i acceptar les crítiques amb un somriure, però d'aquí a fer el clown a la tele crec que hi va un abisme. Si tot s'hi val, si no hi ha ideologies i si el prestigi de les institucions i de les idees no val res, com pot ser que siguin tan i tan fariseus i s'esquincin les vestidures quan es presenten l'Ariel Santamaria i la Carmen de Mairena? Com a mínim són més sincers, no?