Inversions a curt termini
He sabut que a les seus de Convergència i d'Unió, ara mateix, s'hi fan cues de gent que se'n vol fer militant. Si les enquestes no enganyen, són partits amb futur. La gent veu CiU com un brot verd, amb la mateixa proporció que veu trontollar la xarxa ocupacional dels set anys de tripartit. Seria interessant saber quina és l'aposta de permanència a CiU del petit inversor. Té una vocació de llarga durada, de 23 anys, com en l'etapa de Pujol al capdavant dels successius governs de CiU? O és més resignada i conformista, i ja en té prou amb un parell de mandats, amb set o vuit anys, el que ha durat el tripartit? Aquestes altes d'afiliació les hauríem de veure com inversions a curt termini, especulatives. Fer-ho ara té un punt d'oportunisme. És clar que, per fer-ho l'endemà del 28N s'ha de tenir molta barra, si ja s'aposta pel cavall que ha guanyat. Si es fa l'endemà mateix, l'aposta ha de ser de futur. S'ha de demanar l'alta al partit que hagi caigut de més enlaire, el derrotat més evident, al que no podrà amagar uns resultats desastrosos encara que sumi. Penseu que l'endemà de la derrota els partits perdedors tenen moltes baixes. Això vol dir que els partits premien el personal que els acompanya en la travessia al desert. L'endemà mateix d'anunciar-se el primer tripartit, el que va investir Pasqual Maragall president, era el dia per ingressar a CDC o a UDC. Ara fa tuf.
