Opinió

PLAÇA MAJOR

Curioses defuncions

He trobat notables correspondències entre la manera com van morir grans autors de la cultura universal i els títols de les obres que havien escrit abans de la seva defunció

He deci­dit inves­ti­gar. He tro­bat nota­bles cor­res­pondències entre la manera com van morir els grans autors de la cul­tura uni­ver­sal i els títols de les obres que havien escrit abans de la seva quasi pre­me­di­tada defunció. La con­clusió és ben clara: les con­co­mitàncies, a la llarga, poden ser ente­ses com alguna cosa més que casu­a­li­tats.

Quan el dra­ma­turg Molière va escriure El malalt ima­gi­nari, la història d'un impe­ca­ble hipo­condríac i la crònica d'una cruel pre­mo­nició, no hagués pen­sat mai que mori­ria en una de les pri­me­res repre­sen­ta­ci­ons de l'obra, víctima d'unes for­tes con­vul­si­ons a dalt de l'esce­nari davant d'un públic que va escla­tar de riure, admi­rant els dots escènics d'aquell pobre home. Wal­ter Ben­ja­min, crític i pen­sa­dor, va deci­dir enve­ri­nar-se amb mor­fina a la fron­tera fran­co­es­pa­nyola de Port­bou per haver-li estat negat el pas. Ja ho havia pre­dit en una de les seves Il·lumi­na­ci­ons. El que no acaba de ser lògic és que l'autor de L'obra d'art en l'època de la seva repro­duc­ti­vi­tat, no s'enve­rinés amb un tòxic més ultra­mo­dern. L'escrip­tor Ambrose Bierce va néixer en una cabana per­duda enmig d'un bosc d'Ogio i va des­a­parèixer mis­te­ri­o­sa­ment el 1914 durant la guerra civil mexi­cana. Prèvia­ment havia escrit una obra amb el títol de Pot ocórrer això? Els lec­tors li hauríem de res­pon­dre amb l'adverbi afir­ma­tiu idoni per a aquests casos. Quan el filòsof Gior­dano Bruno va escriure El sopar del dime­cres de cen­dra no sabia que al cap de poc temps seria con­dem­nat a morir a la foguera (però no queda clar si era dime­cres o bé diven­dres). El novel·lista Hans Fallada va morir a con­seqüència dels forts cal­mants que pre­nia per alleu­jar els dolors d'una greu malal­tia. Com més en pre­nia, menys efecte li feien i l'autor encara con­ti­nu­ava pre­gun­tant-se allò de I ara, què? I ara, res: fallada. Boris Vian té títols com Esco­piré sobre les vos­tres tom­bes, Que es morin els llet­jos o Tots els morts tenen la mateixa pell. I el molt pre­po­tent sem­pre repe­tia: “Mai no tindré qua­ranta anys”. Va morir als trenta-nou força avançats. (Con­ti­nuarà...)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.