Eros i urnes

De cop i volta, la cam­pa­nya s'ha escal­fat. Quan tot feia pre­veure que el tedi i l'asèpsia aca­ba­rien gua­nyant la par­tida, dos vídeos de to eròtic han cri­dat l'atenció del per­so­nal i s'han con­ver­tit en el cen­tre d'atenció dels mit­jans. No parlo del joc racista del PP perquè em costa molt d'ima­gi­nar un comen­tari apro­xi­ma­da­ment diver­tit sobre aquesta gasòfia de tarannà fei­xista que, en un altre país, hau­ria des­pres­ti­giat de tal manera la can­di­data del par­tit que fins i tot s'hau­ria vist obli­gada a ple­gar.

Aquí, no. Aquí no passa res. Com que tinc ganes d'escriure una columna que sigui més o menys diver­tida, em cen­tro en els vídeos eròtics, doncs. El de Nebrera vol ser por­nogràfic, almenys des d'un punt de vista sonor, però tot­hom sap que la por­no­gra­fia implica evidència i exhi­bició. No hi ha res de tot això, excepte si tenim en compte que aquesta noia con­si­dera que la por­no­gra­fia que diu que denun­cia rau en les xifres dels escàndols que sur­ten en el fil­met com si fos­sin títols de crèdit. El recor­re­gut de la càmera pel pis s'assem­bla més a una pel·lícula de sus­pens que no pas a una història de Rocco Sif­fredi. Tot i la banda sonora (els gemecs espasmòdics d'una dona), estem més a prop de tro­bar un cadàver que no pas d'obser­var una escena de llit que, com era d'espe­rar, només s'insi­nua. Al final, Nebrera surt tapada amb una tova­llola que, com era d'espe­rar, no cau als seus peus. Una llàstima. Hau­ria aju­dat a aug­men­tar el nivell intel·lec­tual de la cam­pa­nya.

Aquest és un assumpte del qual se n'encar­re­guen les Joven­tuts del PSC, dis­po­sa­des a fer-nos creure que votar Mon­ti­lla pro­du­eix les matei­xes vibra­ci­ons que un orgasme. Un fes­ti­val. O com ha dit Bibi­ana Aído, “una publi­ci­tat enga­nyosa”. O com ha dit Puig­cercós: “Nosal­tres som més par­ti­da­ris del sexe tàntric”. Sort que encara queda una punta de sen­tit de l'humor. Jo em vaig indig­nar molt, amb aquest anunci, però ara penso que em faré inter­ven­tor, bus­caré el telèfon de Con­rad Son i li tru­caré, si és que veig fenòmens para­nor­mals en el meu col·legi.