Trossos

Cam­pa­nya

Avui és pot­ser l'únic dia en què es pot refle­xi­o­nar sobre com ha estat la cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana. A par­tir de demà, qual­se­vol judici que­darà mar­cat pels resul­tats: par­la­rem de si la cam­pa­nya de cadascú ha estat o no eficaç. Però l'eficàcia no és l'únic cri­teri. Una cam­pa­nya pot aju­dar a tenir bons resul­tats a les urnes però haver estat nega­tiva o equi­vo­cada des de la pers­pec­tiva dels valors democràtics.

No tots

De vega­des, els peri­o­dis­tes, per tal de no ser acu­sats de par­ti­disme, fem gene­ra­lit­za­ci­ons impròpies. Par­lem de la cam­pa­nya de les cata­la­nes, i cons­ta­tem que a esto­nes hem fet el ridícul com a país o que s'ha cedit a temp­ta­ci­ons popu­lis­tes, com si tots els par­tits ho hagues­sin fet igual. I no és veri­tat. Hi ha par­tits que han fet la cam­pa­nya seri­osa i en posi­tiu. N'hi ha que l'han feta en clau popu­lista i bus­cant la cris­pació. I n'hi ha que han alter­nat les dues coses.

Popu­lisme

Des dels orgas­mes fins a la crida al vot de la por o a la des­trucció de l'adver­sari, en la cam­pa­nya ha tret el cap el popu­lisme. En la premsa estran­gera hem sor­tit com si fóssim uns fri­quis. Però –ho deia en Joan B. Culla– aquesta pin­ze­llada popu­lista és el més inqui­e­tant, perquè va par­ti­ci­par en la res­posta política a la crisi dels anys trenta, i va aca­bar fatal. No tots hi han jugat. Com més cen­tral vol­dria ser un par­tit, més inqui­e­tant que ho hagi fet. També pot ser un cri­teri per anar a votar 0.