Com un cuc

La lectura d'Octubre, de Miquel Pairolí, em va fer sentir com un cuc. Si mai havia tingut aspiracions per ser escriptor, l'observador de Quart amb temps per escriure i menar un hort, ha estroncat les meves pretensions literàries. El món aniria millor si es publiquessin menys llibres i la tria la poguessin fer només amb material de primera. No hi hauria cap daltabaix econòmic. Les llibreries vendrien menys títols, però podrien continuar fent la viu-viu. Les impremtes viurien de reimpressions, en lloc de noves edicions. I les editorials es tornarien més exigents. Fins i tot, potser, els editors i els llibreters esdevindrien gent llegida i amb rigor, que funcionaria amb criteris literaris i no pas comercials. Potser aconseguirien fer famosos bons escriptors, en comptes de publicar obres de famosos que fan caure la cara de vergonya. I al final de tot aquest procés, tothom hi guanyaria: com que les lectures serien de qualitat, la humanitat esdevindria menys ximple. Com que s'hauria nodrit d'un criteri colossal, qui tingués temps, dots i ganes d'escriure, publicaria una obra que tothom voldria llegir. I tothom llegiria més.

Si als famosos els agrada la literatura, tal com diuen, per què no deixen d'escriure aquestes obres insignificants, mediocres i sense cap interès i no es posen a llegir? Per començar poden encarregar els 46 volums de l'Obra completa de Josep Pla, que rebran a casa. De moment tenen els primers tres llibres d'A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, en català i en dos volums publicats per Viena i en una traducció bella i acurada de Josep Maria Pinto. O, fins i tot, els Assaigs, de Michel de Montaigne, en la traducció de Vicent Alonso, per Proa. Si algú d'aquests autors mediàtics, malgrat haver-ho llegit tot i més, continua publicant i obté crítiques obscenes i burlesques, o no parlen d'ell en cap suplement de cultura, el que ha de fer és deixar-ho tot i llegir.

Com a pas previ poden provar Octubre, d'A Contravent Editors. En aquest dietari de Miquel Pairolí, hi ha una mica de tot: poesia, crítica literària i musical, comentaris morals, assaig... Alguns han dit que és una obra planiana. Trobo que Pairolí té més de Montaigne que de Pla.

El format és modern: de vuit polsades, com els smartphone del futur: ideal per dur a la butxaca dels texans. Ha estat una gran idea de Xevi Planas, l'editor d'aquesta obra fantàstica. Pairolí ha tingut el detall, a més, de posar-hi una banda sonora. L'he llegit tot amb l'Spotify de fons. Quin gran mes!