Articles

Els anys trenta

Ací, a la Sagrada Família, el Papa va dir que l'Església les pas­sava tan magres per aquests verals com als anys trenta. La car­de­na­lada li havia inflat les ore­lles sobre l'esve­ra­ment a cre­mors dels nos­tres vene­ra­bles car­ques con­tra­po­sats a la catòlica de la mateixa cre­mor.

No és ben bé així, ho puc dir perquè ho he vis­cut, cosa que no poden dir ni el Papa ni els car­de­nals que ales­ho­res la majo­ria d'ells encara eren a les but­xa­ques del Pare Etern.

N'hi havia un amb la cara plena de ber­ru­gues i gota ruc que li deien Azaña. Manaia gros, que va dir solem­ne­ment a les “Cor­tes” que “España ha dejado de ser católica”. Jo només puc dir que es van acar­nis­sar amb els de can Culapi. El Col·legi Bal­mes es va dir Acadèmia Penya­fort on s'hi ama­ga­ven, rere tem­pa­nells, les esta­des dels negres.

Ep. Escla­tada la guerra, quan digue­ren a l'aital Azaña que les for­ces de la República havien pas­sat l'Ebre, ell va dir “esto no sirve para nada si no pode­mos cele­brar-lo con un «Te Deum» en la cate­dral”. Diuen que l'home va morir amb els sagra­ments, com el Com­panys. Eren gent anti­catòlica però no anti­cris­ti­ana.

Això d'una banda, de l'altra, els de més por­pra car­de­nalícia s'empas­sa­ven els gri­paus espe­rant el dia del sabre, que va venir. Però, en aquell just moment, l'església de casa, mal­grat les ron­di­na­des d'algun bisbe, feia esplet. Ningú que no ho hagi vis­cut pot ima­gi­nar-se què fou de jovenívola la Fede­ració de Joves Cris­ti­ans que, entre mis­ses i gimnàsti­ques, arribàrem a ser deu mil. Més de dos-cents mori­ren màrtirs. I no puc can­viar el nom. Màrtirs.

I ja som a avui. No estem als anys trenta, estem pit­jor. Els car­ques d'una banda ja no són anti­catòlics, són anti­cris­ti­ans. Només cal veure com s'han esve­rat amb la visita del Papa i la Sagrada Família. Només per dir-ne una. Una altra. Hom pot ser cristià i àdhuc catòlic sense ser imbècil. A l'altre cap, la ja tan dita car­de­na­lada enyora el Franco, tal­ment els comu­nis­tes enyo­ren la Pasionària.

Ja hi som. Entre ele­gits tirant a car­ques i rebecs tirant a car­ques, avui dia, un esplet com el de la FDJ és impos­si­ble.

Déu sobre tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.